Fora de joc

La generació del TOP pren la paraula

Avui a les set de la tarda, al Museu d’Història de Catalunya, hi ha una convocatòria oberta a totes les persones que van passar pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP). No es tracta de cap acte nostàlgic, ni de retre homenatge a ningú, ni tan sols de cap aniversari rodó, ben al contrari, els organitzadors tenen ganes de brega per pregonar ben alt i ben fort que els antifranquistes no eren quatre gats que es podien encabir en un Seat 600, sinó molts més dels que ells volen i diuen –en paraules de Raimon– i amb ganes de defensar les llibertats democràtiques i nacionals peti qui peti.

El TOP era un tribunal de jurisdicció especial i de caràcter civil que va substituir els consells de guerra en la repressió política de la dictadura, llevat dels delictes de terrorisme i banda armada, on hi havia vessament de sang. El TOP va ser creat l’any 1963, després de l’execució del dirigent comunista Julián Grimau, i va desaparèixer el gener del 1977 reconvertit en l’actual Audiència Nacional. Més de 58.000 persones van passar pel TOP. La majoria eren homes, molt joves, amb estudis primaris (tan sols el 4% eren llicenciats), solters, treballadors i estudiants residents a Catalunya, Euskadi i Madrid. Joves (i comunistes) com el terrassenc Domènec Martínez, un dels convocats, detingut i torturat, encara, després de la mort de Franco.
La generació del TOP, avui entre els 55 i els 70 anys, pren el relleu en l’Associació de Presos Polítics dels joves combatents republicans represaliats durant la llarga postguerra. Són fills de l’antifranquisme militant del moviment obrer, del moviment veïnal i del moviment universitari dels anys seixanta i setanta.

Más Noticias