Fora de joc

El partit del diumenge

La proclamació de la República Catalana –de caràcter confederal, convé recordar-ho– feta per Francesc Macià el 14 d’abril del 1931 va durar tres dies. El mateix temps que ha durat l’eufòria independentista desfermada diumenge a la nit fins a la votació d’aquest proppassat dimecres al Parlament, on la proposició per iniciar el camí cap a la independència amb prou feines ha rebut el suport del 10% dels representants de la sobirania popular.
Els diputats i diputades de CiU en tenien ganes, de votar-hi a favor, tal com ho havien fet diumenge una bona pila d’ells, però dimecres no tocava. El portaveu del grup, Jordi Turull, ho va dir sense embuts: podem estar-hi a favor però no és el moment ni, de segur, el lloc on fer-ho. D’això se’n diu tirar la pedra (perdó, el vot) i amagar la mà (res de fotografies presidencials). Tot amb tot, agrairíem a la vicepresidenta Ortega que revelés el sentit del seu vot per saber, si més no, si Duran és un mentider compulsiu o bé si la senyora Marta Ferrusola s’ha de tallar la mà dreta.

Amb el pas del temps i l’entrada en l’àrea metropolitana de Barcelona (i Tarragona), la participació en les consultes havia anat minvant i tot feia pensar que a la ciutat de Barcelona acabarien per desinflar-se. En els quatre mesos llargs d’urnes als carrers i de fer bullir l’olla a les tertúlies i a les xarxes socials, la resposta havia estat més aviat discreta i, abans de diumenge, els votants no passaven dels 100.000.
CiU havia estat la gran beneficiària electoral de les consultes (i de la manifestació del 10-J) i va decidir esperonar la participació. La decisió de Jordi Pujol i d’Artur Mas, tal com reconeix el portaveu Alfred Bosch, va ser clau per a la mobilització de desenes de milers de persones el diumenge 10-A.
La Convergència de Jordi Pujol era el partit del dilluns, d’eina i feina, del 12 de setembre del 1714, del sant tornem-hi, el pal de paller del catalanisme. La Convergència d’Artur Mas és el partit del diumenge (i festius), de missa major (per als convençuts de la parròquia), de partit de costellada (no oficial) al córner dels Boixos Nois i de fer volar coloms.

Más Noticias