Pressupostos participatius

El gran debat polític de qualsevol administració pública és l’aprovació dels pressupostos. Curiosament, la liquidació del pressupost, els ingressos i les despeses reals, no acostuma a provocar un debat similar. Malgrat el seu caràcter hipotètic, el pressupost és el document on es palesen d’una forma més clara i detallada, per capítols i partides, els projectes i les prioritats del Govern i les diferències entre les diverses forces polítiques. Curiosament, també, del debat pressupostari en transcendeixen més les despeses que no pas els ingressos. A casa nostra, el Govern dels millors ha fet seu el dogma neoliberal de la rebaixa d’impostos i de la retallada d’ingressos. Barack Obama, si més no, en la seva lluita amb el poder legislatiu, en mans dels republicans, intenta combinar un augment dels impostos als més rics amb una retallada dels programes socials.
El debat polític pressupostari, però, queda reduït als Parlaments (de fet, és la base històrica del parlamentarisme, quan el rei demanava diners a la noblesa i les ciutats) i, sobretot, a les reunions a porta tancada entre els responsables de les forces polítiques, que intenten transaccionar esmenes a canvi de vots. Tanmateix, caldria aprofitar les noves tecnologies per obrir el debat, les propostes i les esmenes al conjunt de la ciutadania. El problema, com sempre, no és tècnic, sinó polític i de qualitat democràtica.
Tot seguint l’esperit alternatiu de Porto Alegre, alguns ajuntaments van experimentar amb èxit l’elaboració d’uns pressupostos participatius. Ara potser també hauríem d’aprendre de l’experiència de Kerala, un estat situat al sud-oest de l’Índia, que compta amb més de 30 milions d’habitants. La independència pregonada pel Mahatma Gandhi anava de bracet amb la idea de swaraj (autogovern), quan aprenem, deia, a governar-nos nos­altres mateixos.
Amb uns índexs de desenvolupament social i humà propers als països desenvolupats, el model de planificació participativa de Kerala es fonamenta en l’existència d’una atapeïda i rica societat civil i una voluntat ferma del Govern de l’Estat. Per cert, en mans dels comunistes, per voluntat democràtica, des de l’any 1957.