Fora de joc

És la pobresa i no el color de la pell

Més que les declaracions dels responsables polítics i policials, és la presència dels dirigents de l’Associació de Veïns del Besòs en la manifestació de dol el que dóna credibilitat al missatge de manca de motivació racista a la mort a trets d’Ibrahima Dieye. Una gitana, veïna de tota la vida, declara sense embuts que l’han matat una mala gent i un senegalès defuig els estereotips de gitanos i negres, de bons i de dolents, i reclama justícia. La mort de l’amic, diu, és una tragèdia difícil de pair però la impunitat dels homicides li resultaria insuportable. A més d’un també ens bull la sang quan veiem Fèlix Millet menjant-se els torrons a casa seva.
L’alcalde Trias intenta treure ferro i reconeix que el Besòs és una barri conflictiu. Ja en campanya electoral havia dit que era intolerable la situació de molts barris i que calia una nova política de seguretat, més mà dura, que diria la seva parella de fet al consistori, Alberto Fernández Díaz.
Tanmateix, sis mesos després, tal com denuncia la portaveu socialista Assumpta Escarp, la política de seguretat de l’alcalde Trias és d’aparador i focalitzada al centre de la ciutat tot seguint el model Madrid. El cor de la ciutat convergent és una pista de gel que ha glaçat les polítiques de cohesió i mobilitat socials començant per carregar-se l’emblemàtica Llei de Barris del president

Maragall.
Espero que els Reis d’Orient hagin dut a l’alcalde de Barcelona el llibre de Javier Pérez Andújar Paseos con mi madre, una crònica emotiva i alliçonadora de barris com ara el Besòs, d’una gent que va lluitar per dignificar les seves vides i guanyar-se el títol de ciutadans, que el franquisme i els franquistes catalans els havien negat.
A Manuel Fernández Márquez, un treballador de la construcció de 27 anys, li va costar la vida en una vaga al peu de la tercera xemeneia de la central tèrmica de Sant Adrià. El seu nom va substituir a la Mina, amb els ajuntaments democràtics, l’avinguda Capitán General de la Armada Carrero Blanco (mort també l’any 1973). Potser no seria mala idea canviar el nom del carrer Palerm pel d’Ibrahima Dyie i incentivar el teixit associatiu del barri.

Más Noticias