Fora de joc

Urdangarin i les escoles de negocis

Fa més de 30 anys, el catedràtic de Dret Penal Juan Córdoba Roda en la primera classe ens va alliçonar que l’apropiació indeguda de béns i diners fins a 25 milions (de pessetes, aleshores) era un robatori i, a partir d’aquesta quantitat, es considerava un negoci. Des de fa uns anys, les escoles de negocis es van començar a omplir de joves obsedits a guanyar el màxim de diners i en el temps més curt possible. Ara, fins i tot, els seus professors són reclutats per al Govern dels millors i com a tertulians arreu. Ara no ets ningú si no estudies a ESADE, IESE o la Barcelona Graduate School of Economics.
Fa deu anys, Iñaki Urdangarin va recollir el diploma de Lic&MBA a ESADE en presència de la reina Sofia.
ESADE s’havia convertit en la joia de la corona de les escoles de negocis i assegurava un futur prometedor als seus alumnes, amb feina assegurada per a tothom i una posició de lideratge econòmic i social indiscutible. Iñaki Urdangarin va teixir la seva xarxa de relacions professionals entre els alumnes i professors d’ESADE, tot seguint el tarannà de les escoles d’elit, i, molt especialment, amb el professor Diego Torres, del departament de Política i Empresa. Dos conceptes que a Urdangarin li escaurien com anell al dit, d’aliança matrimonial, per descomptat.

El marit de la infanta Cristina era com el rei Midas i els seus contactes es transformaven en suculents convenis amb les administracions públiques (unes més que d’altres, esclar) i patrocinis d’empreses destinats a una fundació sense afany de lucre però amb més forats que un colador, per on s’escolaven els diners que anaven a parar a empreses de palla, que prenien el sol en paradisos fiscals.
L’ombra allargada d’Urdangarin no ens deixa veure el funcionament i els valors que sustenten les escoles de negocis famoses del nostre país, la majoria d’elles batejades per l’Església catòlica.
La pregunta del milió és si aquells que han tingut una responsabilitat directa en la desregulació del mercat financer (i ara exigeixen la desregularització del mercat laboral) tenen alguna autoritat acadèmica (moral, de segur que no) per resoldre la crisi/recessió actual.

Más Noticias