Fora de joc

Barcelona, adéu a les classes mitjanes

Andreu Mayayo

Després de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, sobre l’augment de la pobresa, de les alertes llançades per Càritas respecte que la pobresa ja ha arribat a les classes mitjanes, dels estudis de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que subratllen que la pobresa repercuteix negativament sobre la salut (l’esperança de vida augmenta lleugerament però cau entre qui té menys recursos), les dades sobre la renda familiar de la ciutat de Barcelona per barris ens ofereix un mapa alliçonador sobre l’augment de les desigualtats socials.
El nou mapa certifica que els rics són cada cop més rics i els pobres, més pobres. Els barris de les Tres Torres, Pedralbes i Sant Gervasi-Galvany dupliquen la renda mitjana, mentre que els de Can Peguera, Baró de Viver, Trinat Nova i Vallbona no arriben a la meitat. En un any, el diferencial de renda entre les Tres Torres i Can Peguera ha passat de quatre a sis vegades més.

La dada més destacada, però, no es tant la polarització creixent de la riquesa i la pobresa sinó la reculada de molts barris populars, de menestrals i treballadors. Així doncs, al costat de l’esfondrament de la perifèria situada a Nou Barris, al llarg del riu Besòs, a la Barceloneta, al Raval i la falda de Montjuïc, al Poble-sec i la Zona Franca, cauen per sota de la mitjana barris com ara el Guinardó, Horta, Sant Andreu, el Clot, el Poblenou, Sant Antoni i Sants. La renda familiar va disminuir del 2009 al 2010 en 50 dels 72 barris i, en alguns casos, les minves han estat del 10% i el 20% dels ingressos.
La geografia social de la ciutat de Bar­celona és cada cop més desigual, com les botigues de moda amb aquest nom que han obert a la ciutat, i la crisi va per barris. Les classes socials no han desaparegut, en tot cas al contrari, són ben definides, presents i visibles. Només cal fer un tomb pels barris. En qualsevol cas, allò que pot desaparèixer ràpidament són les classes mitjanes, en un procés d’empobriment galopant agreujat per les polítiques públiques d’austeritat i contrarevolució fiscal (en favor dels més rics) i les dificultats per mantenir l’obra social de les caixes. La ciutat s’esquerda i la cohesió social està en perill.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias