Fora de joc

Manuel Fraga i la cultura democràtica

Les reaccions a la mort de Manuel Fraga palesen amb escreix els dèficits de cultura democràtica espanyola. Una cosa és lamentar la mort d’una persona, fins i tot humanitzar-lo per fer més digerible la seva trajectòria política, i una altra cosa és fugir d’estudi i formular declaracions i opinions tan políticament correctes com absolutament desdibuixades. Fraga pot descansar en pau, Espanya continua sent
diferent.
Em sap greu les valoracions que fa la dreta però encara més –fins i tot m’indignen– les que fan els demòcrates, ja que la figura de Fraga s’ha de lligar més al franquisme que a la democràcia. Fraga va ser una figura clau de la dictadura franquista i del caciquisme gallec i no, com gairebé tothom s’ha omplert la boca aquestes darreres 24 hores, de la Transició democràtica i, encara menys, de l’Estat de les autonomies. El mateix Antonio Tejero ens en va donar una lliçó la nit del

23-F quan el va deixar assegut al seu escó mentre separava de la resta de parlamentaris els traïdors del Govern i els líders del PSOE i del PCE.
Als que pregonen el seu tarannà liberal com a ministre de Franco i el seu paper clau en la Transició democràtica, convindria recordar-los que la famosa Llei de Premsa (1966) substituïa la censura prèvia per l’autocensura encara més punyent dels mateixos editors i periodistes i deixava a mans del Govern la poderosa i efectiva sanció administrativa i penal, que posava en perill la viabilitat empresarial de moltes revistes i diaris. Així mateix, amb Fraga no hi hauria hagut mai cap transició cap a la democràcia (ni molt menys Generalitat de Catalunya), tan sols reforma del franquisme.
El problema fonamental de la cultura política democràtica de la dreta espanyola és que José María Aznar, Mariano Rajoy i Alberto Ruiz Gallardón han tingut com a pare polític Manuel Fraga i no Adolfo Suárez. Mentre Suárez, més per interès que per convicció, va liquidar el Movimiento, Fraga els va ensenyar a ser demòcrates sense renunciar al llegat del franquisme.
Més enllà de la Galícia caciquista i clientelar, Fraga mai va donar la talla en les eleccions generals i menys en el referèndum de l’OTAN. Un gran estadista?

Más Noticias