Fora de joc

Patronal i sindicats, Església i Concordat

Després de mesos d’estira-i-arronses, les patronals i els sindicats han arribat a uns acords que, de segur, el Govern tindrà en compte en l’aprovació de la reforma laboral. Els acords pactats incideixen en aspectes fonamentals de les retribucions, la flexibilitat i la negociació. D’una banda, els empresaris aconsegueixen la moderació salarial, trencar el lligam entre augments salarials i inflació, i una flexibilitat més gran en l’horari laboral. De l’altra, es manté la negociació col·lectiva dins de l’empresa i en l’àmbit provincial, sense la qual la majoria de treballadors, empleats en petites i mitjanes empreses, quedarien pràcticament desprotegits.

Més enllà de la valoració dels resultats d’aquest acord, els agents socials han complert amb la seva missió, reconeguda i emparada per la Constitució espanyola, que esperona el diàleg i la concertació per tal d’aconseguir una més gran eficàcia en la regulació del mercat laboral i defugir les confrontacions rebutjables tant des del punt de vida social com laboral. Davant l’actitud d’una part important de la patronal, principalment madrilenya, d’aprofitar l’avinentesa d’un Govern amic per tibar la corda fins a trencar-la, el nou president de la CEOE, Joan Rosell, ha apostat més per l’acord, encara que sigui limitat (és a dir, d’acceptar alguns criteris dels sindicats), que no pas per la imposició.
Doncs bé, aquests agents socials, que permetran a Mariano Rajoy treure pit en la cimera europea de dilluns vinent, han patit una retallada del 20%, uns 55 milions d’euros en total, dels pressupostos de l’Estat. En aquest sentit, el diputat Joan Coscubie­la ha formulat una pregunta al Govern per saber amb quins criteris s’ha procedit en retallar les subvencions a sindicats i organitzacions empresarials mentre s’han mantingut intactes els diners que rep l’Església catòlica, més enllà dels privilegis econòmics fixats per un Concordat amb el Vaticà del qual s’hauria de girar full. Quan, a més a més, no s’estan de qüestionar, dia sí dia també, la legitimitat de les lleis i d’esperonar la subversió del marc legal, la mobilització i la confrontació social per imposar els seus valors morals al conjunt dels ciutadans.

Más Noticias