Fora de joc

El fals dilema dels socialistes catalans

Avui a Sevilla, en un simbòlic Hotel Renacimiento, el PSOE gira full a la dècada Zapatero i elegeix un nou lideratge. Per primera vegada en la seva història, una catalana, Carme Chacón, pot accedir a la secretaria general. Malgrat això, vist des de Catalunya, i concretament des dels rengles del PSC, tot fa pensar que qualsevol resultat serà dolent. En altres paraules: en aquest congrés del PSOE, el PSC o perd o perd.
Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón comparteixen l’anàlisi que a Espanya (com a Europa) el futur és del nacio­nalisme i no de les receptes (socialdemòcrates) per sortir de la crisi. O bé, filant més prim, les sortides en clau nacional, que és el que proposaven –en un sentit antiliberal i antidemocràtic– el nacionalsocialisme i el feixisme del període d’entreguerres. De fet, la Primera Guerra Mundial ja va sancionar, a desgrat del famós discurs de les campanes de Basilea, del qual enguany commemorarem el centenari, que la consciència nacional és una força superior a la consciència de classe. Les classes socials semblen haver desaparegut d’un mapa cada cop més nacionalitzat.

En aquest sentit, Rubalcaba i Chacón creuen que han de disputar l’hegemonia al PP en el terreny del nacionalisme espanyol. Rubalcaba parla de reforçar la veu única i Chacón carrega els neulers en les reformes estatutàries. Guanyi qui guanyi, haurà de dirigir un partit que sortirà d’aquest congrés més espanyol que mai. Fins i tot l’Espanya plural de Zapatero sona, a hores d’ara, a música celestial.
El problema del PSOE és que, per la mateixa raó nacional (en aquest cas catalana), a Catalunya no pot guanyar la federació catalana del PSOE i, sense Catalunya, el PSOE ho té molt difícil per tornar a governar a Espanya. Amb els jacobins Rubalcaba (castellà de mena i madridista) i Chacón (catalana del Baix Llobregat i culer), el PSC ho té cru per tornar a guanyar l’espai central de la política catalana.
Així doncs, els delegats del PSC en aquest congrés tenen un fals dilema. Rubalcaba els pot girar l’esquena, però Chacón els pot acabar ofegant en una abraçada d’ós. Pere Navarro faria bé de marcar distàncies i deixar clar qui mana al PSC.

Más Noticias