Fora de joc

‘Se non è vero è ben trovato’

Una bona amiga em fa arribar un correu electrònic d’Abogados en Acción amb una proposta per fer front a l’epidèmia dels desnonaments d’habitatges i la rapinya usurera de les entitats financeres i el prec de fer-la córrer. Ho faig amb molt de gust i amb ganes que pugui ser d’utilitat. La idea central de la proposta és que hom pugui seguir gaudint del seu pis malgrat perdre’n la propietat i continuar devent la hipoteca. És a dir, evitar els desnonaments.
Recordem que, a diferència dels promotors immobiliaris, no hi ha dació per als particulars. En aquest sentit, el titular o titulars (avaladors inclosos) continuen devent el diferencial del que s’hagi obtingut a la subhasta. Quan la subhasta queda deserta (cada vegada d’una manera més generalitzada), el banc es queda amb la propietat per menys de la meitat del valor de la hipoteca i pot continuar reclamant el 100% a l’antic propietari. Així mateix, el banc pot revendre l’immoble al preu que vulgui, amb un marge de benefici del 50%.

Abogados en Acción proposa una mesura legal que de moment, si més no, pot aturar el cop. Quan algú no pugui pagar la hipoteca, ha de fer un contracte de lloguer a una altra persona (parella, fills, germans, que no siguin titulars de la hipoteca) de durada indefinida (50 o 100 anys) per un preu de 10 euros. Cal passar el contracte pel registre de la propietat. Quan es produeix l’embargament, l’entitat financera passarà a ser propietària d’un immoble amb llogaters, que li hauran de continuar pagant els 10 euros mensuals corresponents. Així doncs, amb aquesta maniobra, hom perd la propietat i fins i tot continua devent la hipoteca, però pot continuar vivint en el pis i a un preu baix.
Catalunya és el primer país de la Unió Europea en segones residències de propietat. La manca de polítiques públiques d’habitatge de lloguer i la facilitat hipotecària d’aquest darrers anys ens han convertit en un país de propietaris del totxo. Una bona inversió –deien– quan signàvem la hipoteca, i reblaven el clau afirmant categòricament que els pisos són un valor segur, que mai baixen de valor. Tanmateix, la majoria de persones no compraven un pis com a inversió, sinó per viure-hi.

Más Noticias