Fora de joc

CDC, la legalitat i la moral

La reacció de Convergència Democràtica (CDC) davant el presumpte finançament irregular del partit a través del Palau de la Música va ser que tot el que era legal és moral. Una idea força que el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha repetit com un mantra. Ara, davant del cas de l’exsecretari general de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i actual coordinador general de la Diputació de Barcelona, Josep M. Matas, l’expresident de l’ACM i actual president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha gosat declarar que el que ha fet Matas és amoral, encara que no sigui cap delicte. Tota una novetat i una passa endavant en la concepció convergent de la relació entre legalitat i moralitat.
Malgrat tot, l’amoralitat de Matas, que va facturar a través d’una empresa pròpia gairebé un milió d’euros a l’ACM entre els anys 2003 i 2011, no ha estat suficient perquè, de moment, el president de la Diputació de Barcelona li hagi acceptat la dimissió. La decisió, de segur, no és gens fàcil, tant a escala personal com política, però Esteve hauria de fer cau i net com més aviat millor per no lligar el seu futur polític al del senyor Matas i per no escampar l’ombra de sospita dins del propi partit. És a dir, si Esteve i el seu partit s’han sentit traïts per la conducta amoral de Matas, aquest senyor hauria de tenir els dies comptats a la Diputació i a CDC.

Josep M. Matas ha estat des de l’any 1995 el president de CDC de la comarca d’Osona, el rovell de l’ou del partit nacionalista. Potser el president Artur Mas no tenia coneixement de les seves activitats lucratives, però costa de creure que no en sabessin res la seva mà dreta i la seva mà esquerra, és a dir, el portaveu del Govern, l’osonenc Francesc Homs, i el secretari general de la Presidència, Germà Gordó, antecessor de Matas a la secretaria general de l’ACM i amb qui havia trencat peres.
Matas tenia un bon sou a l’associació municipalista, per sobre dels 100.000 euros, però del tot insuficients per mantenir el ritme de vida que duia. En el santuari convergent tothom mirava cap al cel, sobretot els regidors de la comarca que Matas havia col·locat a l’ACM per fer més lleugera la travessia del desert a l’oposició.

Más Noticias