Fora de joc

Passar més gana que un mestre d’escola

En un informe fet a patir de les dades de la darrera avaluació de l’informe PISA, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), subratlla que els països que aconsegueixen els millors resultats dels seus alumnes entre els 6 i els 15 anys són els que retribueixen millor els seus professors, seleccionen els millors estudiants per a aquesta professió i, al capdavall, donen als mestres un fort prestigi i un estatus social elevat. Els casos de Finlàndia i Corea del Sud són paradigmàtics d’això.
A Catalunya, a banda de la carrera de Medicina i d’alguna enginyeria, durant molts anys la nota de tall més alta era per estudiar Ciències de la Informació o Comunicació Audiovisual. Tothom volia ser Andreu Buenafuente. A Finlàndia, els estudiants de Magisteri tenen els millors expedients acadèmics de l’etapa de l’institut. A Corea del Sud, encara més: són els millors dels millors. Així mateix, per fer de mestre a Finlàndia l’expedient brillant és necessari, però no suficient, i a més cal acreditar competència lectora i matemàtica però també capacitat comunicativa i, sobretot, motivació per a la

docència.
A diferència de França, el fracàs d’Espanya al segle XIX va ser la incapacitat de crear una escola pública de cara i ulls i deixar la professió de mestre de la mà de déu. D’aquí l’expressió popular passar més gana que un mestre d’escola. La Segona República hi va posar el coll duplicant gairebé el nombre de mestres i creant una pila de nous instituts. D’aquí també el lema La república dels mestres. El franquisme no va tenir ni pietat i ni compassió i els mestres van ser un dels objectius principals de la repressió i de la depuració. La democràcia va canviar les coses, amb noves inversions i un augment de l’escolarització obligatòria, i els governs catalanistes i d’esquerres van intentar prioritzar l’escola pública.
El Govern dels millors ha retallat a l’escola pública la sisena hora i les polítiques de reforç i ha augmentat la càrrega lectiva dels mestres i dels professors. Mentre TV3 reconeix la feina dels mestres, la consellera Rigau fa desaparèixer 1.500 places i demana més sacrificis als docents. Catalunya tampoc és Finlàndia.