Fora de joc

El fracàs polític del recurs a la violència

A la diputada Rosa Díez el tret li ha sortir per la culata. Demanava la il·legalització
d’Amaiur i de Sortu i la resta de grups parlamentaris s’han aplegat amb un voluntat
clara de gestionar el final d’ETA. L’acord polític ha estat possible pel canvi d’actitud
del PP que, a diferència de quan estava a l’oposició, ara accepta el diàleg i una sortida
política al conflicte basc. Rosa Díez va acusar de covardia al Govern i el ministre
d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va tenir la valentia de respondre-li que el problema
d’ETA no és tan sols de naturalesa policial sinó que te una dimensió política real.
Per a UPyD, com per al nucli dur del PP, convé recordar, el problema mai ha estat la
violència sinó el nacionalisme basc.
Ara que la fi d’ETA és a tocar amb els dits i que no es pot deixar escapar l’oportunitat
de passar pàgina a cinquanta anys de violència política extraordinària, val la pena llegir

la crònica que ens ofereix el periodista Antoni Batista en el seu llibre Adiós a las armas
tot manllevant el títol ( i el nervi narratiu) d’Ernest Hemingway. No és un llibre fet a
corre cuita, ni tampoc una tirallonga d’informacions retallades, ordenades amb criteri
i ben redactades, dels diaris. No, el llibre d’Antoni Batista és fruit de quaranta anys
d’observació directa i continuada, d’una bona pila de llibres reflexius i acadèmics, de
vivències personals i de fonts intransferibles.
La tesis de Batista és que ETA no deixa les armes per raons ètiques, de rebuig a la
violència, sinó polítiques, quan és convenç, esperonada per l’esquerra abertzale, que la
lluita armada és més un fre que un accelerador per la independència d’Euskadi. Avís de
navegants: en un Estat de dret, la violència política no és tan sols rebutjable èticament
sinó políticament per estèril i contraproduent. Aquesta és la gran lliçó del 15-M.
Batista va començar aquesta història l’any 1970 a l’Hospital de Sant Pau, després d’una pallissa de la policia per demanar amnistia als condemnats al procés de Burgos, amb aquest llibre diu el seu adéu particular al conflicte basc amb una constatació final: ara, ja no hi hauran més morts en nom de la causa basca.