Antonio Baños

Bosses xineses

Des de fa un temps les bosses ocupen tota la nostra atenció, però va haver-hi uns dies en què dues bosses van passar desapercebudes a la vista de milions de persones. Evidentment no em refereixo a bosses carregades de diners sinó a dues humils bosses de plàstic que van fer història. Recordàvem aquesta setmana l’aniversari dels fets de Tiananmen del 1989. Llavors la Xina encara no era el garant del futur capitalisme autoritari que ens espera. Era un gegant ferit  per la ficció de les llibertats. D’aquells dies recordem per sobre de tot la imatge d’un home enfrontat a una columna de tancs. Tothom va

lloar el valor i l’idealisme del que van batejar com a heroi de la llibertat. A mi, però, aquelles imatges mai m’han fet el pes. Primer perquè es dóna per fet que era un "jove estudiant" quan el protagonista podia tenir perfectament quaranta anys. Per les imatges és impossible saber-ne l’edat. Però el detall més sospitós és que porti dues bosses a les mans. Un generalment no agafa les bosses del Mercadona per encarar la mort. Potser una flor o un ram d’olivera. La tesi que em sembla més plausible és la que diu que aquell home era un veí de la zona que venia del mercat i va esbroncar el tanquista perquè amb l’enrenou no podia fer vida normal.
El militar va voler fugir perquè tant aquí com a la Xina un veí emprenyat és una cosa difícilment suportable. Si hagués estat a Barcelona, l’home segur que hauria votat l’opció C en el referèndum de la Diagonal. En aquells anys d’èxit de la CNN vam aprendre a veure de les imatges només allò que el comentarista ens deia que miréssim. Les bosses, aquelles dues humils bosses de plàstic, són la gran ombra d’una notícia massa bona per espatllar-la amb la veritat.

Más Noticias