Felip VI, Arabia Saudita i el gihadisme

Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Felip VI de Borbó, rei d’Espanya, ha anat de visita a l’Aràbia Saudita on una altra família reial governa. Aquesta visita s’enquadra, com tantes altres que va fer el seu pare Joan Carles I, com un viatge de negocis. Aràbia Saudita, és un país amb un enorme PIB, ocupa el 19 lloc en el rànquing mundial, íntegrament procedent de posseir les reserves mundials de petroli més importants i aleshores és comprensible que Felip VI acompanyi al sector empresarial espanyol per intentar que s’aconsegueixin contractes amb la petromonarquía saudita. Encara que el que no és tan normal és la classe de govern que regeix els designis dels saudites.

Aràbia Saudita, és ben conegut, que està regida per una autocràcia familiar, la família Saud, que al més pur estil medieval musulmà es regeix per la llei islàmica. S’estima que no són menys de mig miler els familiars que dirigeixen tot l’entramat de l’Estat i ocupen la majoria de llocs més importants de l’administració saudita. A tall d’exemple, l’actual rei, Salman bin Abdelaziz, que va heretar el tron ​​del seu germà gran, encara té 42 germans que per ordre d’edat li succeiran en el tron. Però el que crida l’atenció d’aquesta plutocràcia no és la dictadura amb què es governa, on tots els ressorts de l’Estat, executiu, legislatiu i judicial recauen sobre el monarca, sinó que es tracta d’un dels països més corruptes del món, així ho assenyala Transparency Internacional. És ben conegut que qualsevol negoci que es vulgui dur a terme en aquest país ha d’anar acompanyat de substancioses comissions pels membres de la família reial que intercedeixen en totes les negociacions, i nombroses són les investigacions i judicis per corrupció a diversos països per aquestes causes .

Entre els presidents i executius d’empreses espanyoles que acompanyaven Felip VI a la visita, es trobaven empresaris de ferrocarrils RENFE, CAF, Talgo, de constructores OHL, Acciona, FCC i Sacyr, un grup del sector electrònic; i finalment, les que criden més l’atenció, un nodrit grup d’indústries militars, Navantia, INDRA, Sener i Arpa. Per si no se sap, l’Aràbia Saudita va ser el 2015,  comprador més imporatant d’armes del món i Espanya un productor important d’aquests artefactes. Sí que se sap, que l’Aràbia Saudita està immers en una guerra oberta al Iemen, on intervenen les seves tropes i la seva aviació bombardeja sovint aquest territori on els rebels huzíes, de la branca xiïta, es van aixecar en armes contra el dictador Saleh.

Però hi ha més coses que insulta la nostra intel·ligència. Aràbia Saudita del corrent sunnita, anomenada wahhabisme, ha estat finançant el gihadisme, hi ha proves fefaents d’això, i entre altres, a un dels corrents més sectàris de l’Islam, els salafistes, als que els ha proporcionat recursos, armes i ha estat darrere dels grups armats que actuen en la guerra de Síria contra el règim d’al-Assad, del corrent xiïta i recolzat per l’Iran. País amb qui s’enfronta per l’hegemonia militar a l’Orient Mitjà en una cursa d’armaments que no presagia més que nous conflictes. Entre les múltiples acusacions de finançar el gihadisme es troba el fet que 15 dels 19 terroristes que van atemptar contra els Estats Units l’11-S de 2001, eren saudites.

Al seu torn, Aràbia Saudita és un país denunciat per Amnistia Internacional i Human Rights Watch com un dels més grans violadors dels drets humans, dones i treballadors sense drets, país on homosexuals i lesbianes són condemnats a morts, un país on tots els anys unes 300 persones són executades.

Amb aquest tipus de país el Govern d’Espanya es va a fer negocis, i entre d’altres intenta vendre 5 corbetes per un valor de 2.000 milions d’euros que ha de fabricar Navantia a les factories de Cadis i El Ferrol. Vendes d’armes que segons indica la Llei espanyola que regula el comerç d’armes haurien d’estar prohibides, ja que viola els criteris de la llei i d’obligat compliment que recull de la posició comuna de la UE, i que prohibeix vendre armes a països que participen en conflictes, on es produeixen greus violacions dels drets humans, així fins a vuit criteris. I no només viola la Llei espanyola i la Posició Comuna de la UE, també la del recent Tractat de Comerç d’Armes internacional aprovat a les Nacions Unides i que Espanya ha ratificat.

Lamentable que l’oposició política al govern del Partit Popular no aixequi la veu i digui que aquestes vendes són una ignomínia. Lamentable és que els sindicats obrers de Navantia i les altres empreses militars que busquen càrrega de treball a l’Aràbia Saudita s’oblidin de la solidaritat de classe amb els obrers d’altres països que són massacrats amb les armes que ells fabriquen. Lamentable que els alcaldes i governs autonòmics on estan ubicades aquestes empreses no busquin alternatives de conversió d’aquestes indústries promovent estudis, al costat dels sindicats, col·legis professionals i altres institucions per deixar de fabricar armes i passin a la producció civil.

Sens dubte s’han d’arbitrar mesures per eradicar el gihadisme terrorista i tots estarem d’acord que s’ha d’actuar sobre les seves causes. Per això s’hauria d’impedir la venda d’armes als Estats com el de l’Aràbia Saudita i altres similars d’Orient Mitjà. Armes que després s’utilitzen en guerres causant molt dolor entre la població civil, que és el motiu pel qual molts joves s’enrolen a les files gihadistes.

Alcaldes, governs autonòmics, sindicats i moviments socials on s’ubiquen les fàbriques d’armes espanyoles que subministren armes a països de l’Orient Mitjà, on es troba una de les causes que promou el terrorisme internacional?