La Cort Interamericana condemna l’Estat colombià per abusos a la Comuna 13 de Medellín

La Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha condemnat a l’Estat colombià per considerar que les autoritats van cometre abusos en els operatius per recuperar el control de la Comuna 13 de Medellín, especialment en la maniobra coneguda com a operació Orión de 2002. El tribunal va tenir en compte cinc casos de dones que van ser detingudes il·legalment, desplaçades i una d’elles, assassinada.

La Cort va estudiar els casos de Myriam Eugènia Rúa Figueroa, Luz Dary Ospina Bastidas, Mery del Socorrro Naranjo Jiménez, Maria del Socorro Mosquera Londoño i Ana Teresa Yarce. Les dues primeres van ser amenaçades, assetjades, van patir violacions i ocupació dels seus domicilis i, conseqüentment, van ser obligades a desplaçar-se”. Les altres tres van ser “privades arbitràriament de la seva llibertat, obligades a desplaçar-se i després d’una sèrie de denúncies sobre l’actuació de grups paramilitars en connivència amb la Força Pública a la zona, va ser assassinada la senyora Ana Teresa Yarce el 6 d’octubre de 2004”.

La decisió de la sentència diu que l’Estat no va garantir el dret a la vida, la llibertat personal, la integritat, la protecció familiar, l’honra i la dignitat, la circulació i residència, la llibertat d’associació i el dret de tenir garanties i protecció judicial pels assassinats, desaparicions i desplaçament forçat que va generar. La sentència també reconeix que l’Estat no és responsable en tots els casos que van tenir lloc en aquesta operació, ja que alguns van ser investigats i els responsables condemnats de manera correcta.

Gràcies a aquesta sentència, 5 dones hauran de ser reparades i es responsabilitza l’Estat colombià pels excessos en la utilització de la força i violacions als drets humans que es van realitzar durant els operatius, especialment en l’operació Orión.

L’operació Orión va tenir lloc en el període de trànsit entre la presidència d’Andrés Pastrana i la nova presidència d’Álvaro Uribe Vélez. Uribe va decidir recuperar zones que considerava que estaven sota el control de grups guerrillers. En el cas de la Comuna 13, on vivien les defensores de Drets Humans, hi havia una guerra entre milícies de les FARC, el ELN, i el bloc paramilitar per fer-se amb el control a la zona. Va ser en aquest context que es va donar llum verda a un seguit d’operatius militars que van deixar una llarga estela de greus violacions de Drets Humans.

Es va tractar d’una gran operació militar en què, a més de l’Exèrcit, van participar la Policia metropolitana, el DAS i la Fiscalia. No obstant això, en diverses investigacions de la justícia colombiana s’ha assenyalat que la Força Pública va comptar amb l’ajuda de grups paramilitars que operaven a la zona per dur a terme operacions com Orión. L’operatiu va desplegar helicòpters i 1.500 efectius, que van bloquejar les entrades i sortides de la comuna durant 4 dies i van revisar cada pam de la comuna. Durant l’operació més de 1.200 persones es van desplaçar de la Comuna 13 a altres parts de la ciutat. Els fets que van tenir lloc aquests dies estan recollits en l’informe de Centre Nacional de Memòria Històrica, que recull dades del CINEP,  on es deixa constància que la força pública va realitzar 150 violacions de domicilis i va capturar 355 persones, de les quals 82 van acabar sindicades. Parlen d’un civil mort, 38 civils ferits i 8 desapareguts.

La Cort, en la seva sentència, fa referència a la situació de vulnerabilitat en la qual es trobaven les dones defensores de Drets Humans en aquells moments, ja que eren les principals víctimes dels assetjaments, destrucció dels seus projectes i agressions. Les dones no només resultaven afectades, també ho eren els seus fills i parelles.

Les cinc dones de la sentència de la Cort treballaven en l’Asociación de Mujeres de las Independencias, treballaven sobre violència de gènere a la Comuna 13, en les Juntas de Acción Comunal i eren referents polítics i objectius militars dels grups paramilitars, que volien exercir control en aquest territori. En poques paraules, aquestes dones eren un obstacle per als interessos dels grups paramilitars, que les van incloure en les seves “llistes negres”.