INDRA, una indústria de guerra (2)

Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

El compte de resultats d’Indra, segons el balanç de l’empresa de 2014, va tenir pèrdues de 91,2 milions. Immediatament la nova direcció, sota el mandat del seu nou president Fernando Abril-Martorell jr, va anunciar un pla estratègic de reestructuració de la companyia per 2014-2018, i immediatament l’ERO no es va fer esperar. A l’estiu de 2015 s’anunciava que 1.750 persones d’arreu l’Estat es veurien afectades per un expedient de regulació d’ocupació. El sindicat majoritari d’Indra, Co.Bas, va denunciar que aquest ERO era una maniobra d’enginyeria comptable de la nova direcció que havia manipulat els balanços introduint com a despeses no recurrents una partida de 196 milions. Així s’aconseguia que el resultat final de la companyia donés pèrdues.

Aquest sindicat indicava que darrere de l’ERO es trobava una maniobra política del Govern del PP. La pretensió era crear un pol militar industrial (ja indicat en l’article anterior) impulsat pel titular del Ministeri de Defensa, Pedro Morenés. En aquest sentit, cal observar que l’ERO no afecta la producció militar, sinó que s’estenia a altres unitats de la companyia. Aquesta proposta, entronca amb la política seguida per l’actual govern del PP, qui a través del Ministeri de Defensa i la SEPI pretenen impulsar la indústria militar, un sector que consideren estratègic per a la Defensa i la Seguretat Nacional, i de pas ajudar el sector a superar la crisi iniciada el 2008, quan Defensa va patir retallades que també van afectar a les compres d’armes a les empreses.

Una altra sospita de les maniobres que duia a terme la nova direcció d’Indra és que, després de l’anunci del nou pla estratègic i l’ERO, les accions en el mercat de valors pujarien considerablement, la qual cosa va succeir. Així, un cop aconseguit el pla de vincular Indra al pol industrial militar, es podria justificar la venda d’Indra al sector privat i obtenir importants plusvàlues per a l’Estat.

Una de les qüestions més controvertides d’Indra és tot el relacionat amb empreses subcontractades, una pràctica molt generalitzada en les grans empreses, especialment les de serveis, espai on Indra hi juga un gran paper. Segons el balanç anual de l’empresa de 2015, la subcontractació d’Indra va afectar 1.483 persones arreu l’Estat. Però segons el sindicat Co.Bas, aquests podrien arribar als 6.500, com així ho indica el compte de correu electrònic a la base de dades de la companyia acabada en @ eservicios.indra.es, i cal pensar que només a Barcelona, ​​segons aquest sindicat figuren uns 800 subcontractats.

Aquesta qüestió de l’externalització de treball a través de subcontractacions té un gran impacte en l’economia del país. En primer lloc perquè a través d’ella es permet la fragmentació d’un àmbit molt important del procés productiu, el laboral, ja que això permet que el control del conjunt del producte quedi exclusivament en mans de la direcció de l’empresa, i fora del control dels treballadors i del seu comitè d’empresa. Aquesta fragmentació permet a la direcció de l’empresa reduir la plantilla, tot i que bona part de la ma d’obra subcontractada presta els seus serveis en la mateixa factoria (així passa a Indra), amb la qual cosa fracciona i debilita l’acció sindical dels treballadors, perquè aquests subcontractats, estan acollits a convenis sindicals diferents i, a més, tenen una jerarquia de comandaments superposada, el de l’empresa matriu i el de la subcontractada. En segon lloc, es produeix una competència molt agressiva entre les empreses subcontractades per aconseguir els serveis de l’empresa matriu, la qual cosa es tradueix en treball a temps parcial, precari, baixos salaris i menys drets laborals per als treballadors. És a dir, unes pràctiques abusives sobre els treballadors que debiliten molt l’acció en defensa dels seus drets. A Indra passa tot això, la ma d’obra subcontractada té la mateixa o fins i tot millor qualificació que la de l’ocupació fixa, però en canvi tenen menys drets laborals, pitjors salaris i contractes amb horaris parcials i molt fragmentats.

Els passejants de la zona de Diagonal al 22@ de Barcelona, quan es trobin davant de l’imponent edifici de vidre d’Indra Sistemes i admirin la seva bonica arquitectura, han de saber que Indra no és cap empresa modèlica en RSC (responsabilitat social corporativa). Com a conseqüència de les pràctiques abusives en les seves subcontractacions, en aquest lloc es dóna ocupació a 1.035 persones, 910 a la resta d’empreses del grup i unes 800 persones més a d’altres empreses subcontractades. Tampoc ho es per la seva implicació en la producció militar d’armaments. Unes armes que Espanya avui està exportant a països com Turquia, Aràbia Saudita, Egipte o Qatar entre molts països ,que directament o indirecta estan implicats en les guerres actuals de Síria, Iemen, Afganistan i l’Iraq, i en conseqüència, amb la greu crisi de refugiats que fugen de la guerra i als que Espanya i Europa avui els nega acollida.