Tica Font. Directora de l'Institut Català Internacional per la Pau

Les accions que duen a terme les dones en períodes de violència o guerra poden ajudar-nos a eixamplar la manera d'entendre la construcció de la pau. Posar fi a un conflicte armat i construir la pau és un objectiu que acostuma a mobilitzar la comunitat internacional de diverses maneres, amb missions de pau, delegacions diplomàtiques o impuls a comissions de negociació, entre d'altres. Generalment les dones queden excloses de tots aquests instruments de pau, no en formen part freqüentment i sovint ni tan sols són escoltades amb les seves afectacions especials en aquests espais.

Avui voldria dur a terme un reconeixement a les aportacions de les dones en la construcció de la pau. Les dones durant i després d'un conflicte són el suport de les famílies, de les relacions familiars i de les relacions interpersonals de la comunitat més propera. Les dones són les que han desenvolupat el paper essencial de la construcció de la pau en l'esfera informal, en l'esfera no oficial, i són les que han quedat excloses dels processos de pau formals, de les taules de negociació, se les ha exclòs fins i tot de veu, en tant que no poden ser escoltades les seves reivindicacions i el seu treball de constructores de pau passa desapercebut en les esferes acadèmiques, en les esferes polítiques i públiques.

El paper de les dones constructores de pau sorgeix de la seva experiència d'opressió, de la seva experiència del que significa ser exclosa i de la recerca d'una societat més inclusiva. Moltes dones han acabat sent i són activistes constructores de pau en tant que han defensat formes no violentes de relacionar les persones; moltes dones s'han convertit en mediadores entre la guerrilla i la família o la comunitat, grups de dones han negociat amb els bàndols armats espais per poder conrear o comerciar els productes que mantenen la vida de la comunitat; moltes dones s'han convertit en conselleres de traumes, en cuidadores de patiments, moltes d'elles han detectat situacions que podrien transformar-se en violentes i han actuat. Són les dones les que acaben actuant de cooperants en el repartiment de l'ajuda humanitària, esdevenen cooperants de desenvolupament.

En moltes ocasions han estat les dones les que han facilitat el diàleg entre faccions armades, clans o grups enfrontats, són les que intenten convèncer el marit, el fill, nebot, pare o oncle per a que abandonin la violència. Són elles les que sovint tendeixen ponts entre les línies divisòries, les que busquen els punts comuns i de trobada que sobrepassen els elements de divisió. Les dones han posat les qüestions vitals com la continuïtat de la vida, la supervivència de la família, l'alimentació, el tenir sostre, la salut o l'educació com a elements essencials a salvar.

La contribució de les dones a la construcció de la pau es dóna majoritàriament en l'esfera informal, es produeix en allò que anomenem la rebotiga, amb treballs no remunerats, amb treballs considerats auxiliars i sense reconeixement social. És per tot això que les dones queden excloses dels processos formals de construcció de pau, excloses de les comissions de negociació de pau, les seves peticions solen quedar excloses dels punts de negociació. Les dones poden ser avantguarda en iniciatives de pau, però els negociadors acostumen a ser gairebé en exclusiva homes.

Quan un conflicte violent o una guerra acaba solen ser les dones les que comencen a recompondre el teixit social, són elles les que es queden a càrrec de fills, vells i malalts, són elles les que enmig de la devastació han de trobar la manera de sobreviure per a tots els membres que estan al seu càrrec. En canvi la societat i els acadèmics no reconeixen l'activitat que duen a terme les dones com a activitat constructora de pau.

L'experiència ens mostra que les dones articulen el conflicte i la pau de manera diferent als homes, però les investigacions acadèmiques ofereixen molt pocs estudis i molt poques explicacions als conceptes subjacents en la construcció de la pau. Hi ha pocs estudis que abordin com funciona la construcció de la pau i quin paper realitzen les dones en el mateix.

Cal trencar el dualisme que els homes només són idonis per al món públic, per al món polític, per a la justícia transicional, per a les negociacions polítiques i les dones només són idònies per actuar en el món privat, per actuar al món del cura de les persones, per recollir els trossos emocionals de la violència i la guerra. La construcció de la pau es construeix en els dos mons, necessita de les dues esferes i les dones volen estar en les dues esferes.

Finalment cal tenir present que també hi ha dones que agafen les armes, s'uneixen als grups guerrillers o insurgents o porten a terme tasques de suport als guerrillers. Hi ha dones que assumeixen el paper dels homes en la construcció de la divisió i la guerra.