Kichi, Podemos i armamentisme

Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Jordi Évole, excel·lent periodista, va dedicar un programa de Salvados a les vendes d’armes espanyoles a l’Orient Mitjà, i especialment a les exportacions que tenen com a destinació l’Aràbia Saudita, entre les quals figura una possible venda de cinc corbetes que, de signar-se el contracte, haurà de construir Navantia per un import de 2.000 milions. La controvèrsia que pretenia evidenciar el programa sorgia pel fet que l’Aràbia Saudita és una dictadura corrupta, que no respecta els drets humans dels seus súbdits (que no ciutadans), i que a més les vendes d’armes a aquesta monarquia vulnerava la Llei d’armes espanyola, la Posició Comuna que sobre aquesta mateixa qüestió té la UE, com també el Tractat Internacional d’Armes. Lleis i tractats destinats a impedir vendes d’armes a països que estan en guerra, i l’Aràbia Saudita ho està al Iemen, a més d’estar implicada en l’ajuda als grups rebels a la guerra de Síria.

Entre les diverses entrevistes que Évole va dur a terme, va parlar amb l’alcalde de Cadis, José María González Santos, Kichi, un dels líders de Podemos d’Andalusia. Ciutat on Navantia té drassanes que hauran de construir algunes d’aquestes corbetes. En aquesta entrevista, l’alcalde, davant les preguntes incisives d’Évole, sobre si era partidari de la signatura del contracte amb l’Aràbia Saudita, va defensar la construcció de les corbetes, sota l’argument que aquestes aportaran càrrega de treball a una població on hi ha un 30% d’atur, sense donar crèdit, com havia dit un altre entrevistat anterior, que vulneren la llei o poden ser utilitzades en la violació dels drets humans d’altres poblacions.

Va ser un argument pobre, trist i lamentable. Pobre, perquè no és tota la veritat que Navantia amb la fabricació de vaixells de guerra faci disminuir l’atur. Potser sí a Cadis o Ferrol (ciutat on està l’altre drassana de Navantia), però contribueix a potenciar l’atur a la resta de l’Estat. Perquè Navantia, és una empresa que sempre al llarg de la seva història ha tingut pèrdues, i com es tracta d’una empresa 100% pública, les seves pèrdues es pal·lien amb les rendes de treball que paguen la resta d’espanyols, i per tant, el que és bo per als treballadors de Navantia és nefast per a la resta de treballadors, ja que destrueix inversió de l’Estat en altres llocs. Navantia, per si no ho sap Kichi o altres lectors, en els últims quinze anys, entre 2001 i 2015, ha tingut pèrdues per valor de 3.624.000 d’euros (segons balanços en el Registre Mercantil).

Trist, perquè potser els obrers i sindicats de Navantia no se sentin solidaris amb els treballadors del Iemen que pateixen bombardejos de l’Aràbia Saudita. Però Kichi, un alcalde que sorgeix dels moviments socials, que en el seu anterior activisme anava a manifestacions pacifistes i que avui milita a Podemos, fora estrany que no hagi cantat en alguna ocasió la Internacional, on es proclama la solidaritat amb tots els pobres de la terra, i en aquest sentit, no es declari internacionalista i solidari amb tots els oprimits siguin o no gaditans.

Lamentable, perquè l’alcalde de Cadis, hauria de tenir alternatives per crear ocupació en lloc de reivindicar la fabricació d’armes a Navantia, i que no se li acudeixi que en lloc de construir vaixells de guerra es puguin construir vaixells de pesca. És a dir, que no pensi que és possible posar en marxa plans de conversió de Navantia i passar de la producció militar a produir béns civils. Que no es preocupi en buscar complicitats d’ajuntaments de la zona, Diputació, Comunitat Autònoma, diversos ministeris, col·legis professionals, universitats, sindicats i moviments socials, i entre tots, fer plans de conversió; o al seu lloc, plans de desenvolupament per a la comarca, perquè, en el cas que el tancament de Navantia sigui inevitable, no es produeixi una depressió a la zona. A més, Kichi s’ha preguntat quants llocs de treball es podrien crear amb la pasta que cada any perd Navantia ?, repeteixo, 3.624.000 en quinze anys.

Aleshores, vies de solució és clar que n’hi ha, la conversió d’indústries militars s’ha dut a terme de manera programada després de cadascuna de les guerres mundials en molts països; després de la guerra freda, a tot Europa, amb especial èmfasi a Alemanya, països de l’Est i a Rússia. I a Espanya després de la guerra civil també.

A més, igual que parlem de producció militar, també podríem parlar d’indústries altament contaminants amb el medi ambient i tantes altres que posen en perill la supervivència del planeta. Segur que l’alcalde de Cadis i Podem han pensat en això i tenen alternatives. Llavors una mica més de coherència amb la transformació social que prediquen.