El pressupost de Defensa augmenta un 32%

Pere Ortega. Centre Delàs d’Estudis per la Pau

El Ministeri de Defensa, després de deu anys de continu retrocés, aquest any 2017 augmenta el seu prresupost en un 32% si es compara amb l’inicial aprovat l’any anterior, tot i que en termes reals augmenta un 0,6%. Aquesta disparitat ve donada per les argúcies pressupostàries que el ministre Montoro aplica a aquest Ministeri per amagar la despesa militar real a l’opinió pública. M’explico: El Ministeri d’Hisenda, d’acord amb el de Defensa, des de l’any 2012, van decidir no incloure el pagament dels Programes Especials d’Armaments (PEA) en el pressupost, per després, durant l’exercici, recórrer a l’aprovació en el Consell de Ministres d’un crèdit extraordinari per fer front als pagaments d’aquests PEA. D’aquesta manera es duia a terme un frau, aparentment el pressupost de Defensa disminuïa quan en realitat augmentava, com després es constatava en la liquidació del pressupost en acabar l’any, ja que tots els anys augmentava en més de 2.000 milions.

Aquesta pràctica irregular, va ser denunciada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau i portada als partits polítics de l’oposició del Congrés de Diputats, que van elevar una protesta conjunta entre UPyD, IU-ICV-ERC i PSOE davant el Tribunal Constitucional, qui va acabar dictaminant que es tractava d’una pràctica il·legal i que els crèdits havien de ser aprovats al Congrés dels Diputats. Això va impedir que el 2016 es dugués a terme el pagament dels PEA i s’hagués d’ajornar a 2017, ajuntant-se dues anualitats que sumen 1.824,5 milions i que justifiquen l’augment d’un 32% del pressupost de Defensa.

Els PEA, són grans programes d’armaments (avions EF-2000 i A400M, helicòpters Tigre i NH-90, vaixells de guerra i blindats) així fins a 24 PEA iniciats en 1996 sota la presidència de José María Aznar, que en la seva totalitat a data d’avui tenen un cost colossal, 35.478.000, dels quals es deuen no menys de 26.000 milions, als quals Defensa ha de fer front anualment mitjançant el pagament entre 800 i 1.500 milions.

Però la incorporació dels pagaments dels PEA no acaba amb l’ocultació de les despeses en defensa, ja que hi ha una altra partida, la de les missions militars a l’exterior, que se li assignen 14,3 milions, quan tots els anys es gasta al voltant de 800 milions que són aportats des d’un fons de reserva, un calaix de sastre que preveuen els pressupostos per a imprevistos. Si a això afegim totes aquelles partides inequívocament militars que es troben repartides per altres ministeris, classes passives militars, mútua militar, R + D militar (Indústria), Guàrdia Civil (Interior), CNI (Presidència) i interessos del deute en proporció al despesa en defensa, aleshores la despesa militar espanyola ascendeix a 18.605.000. Una quantia que representa 51 milions diaris de despesa militar al qual cada ciutadà contribueix amb 400 euros a l’any de la seva renda. Una despesa que com desitja la ministra de Defensa, De Cospedal, eleva el crèdit en defensa d’Espanya fins al 1,63% del PIB i ens apropa al 2% que reclama l’OTAN.

Coincidint amb la presentació del pressupost de l’Estat espanyol, aquests dies se celebra la setmana mundial d’acció sobre la despesa militar (GDAMS), una campanya que porta a terme International Peace Bureau, i resulta oportú fer una crida a l’opinió pública que s’han redoblar els esforços per reduir la despesa militar, així com els seus destinataris, les forces armades estatals, que al món són 19,7 milions de soldats amb una despesa 1,686 bilions de dòlars, dels quals, només que els Estats reduïssin el 3% , tal com va sol·licitar el PNUD de Nacions Unides, representaria un estalvi de més de 50.000 milions que destinats al desenvolupament acabarien amb les grans desigualtats que en tots els ordres hi ha al planeta.

Això és extensible a l’Estat espanyol, ja que el nostre país des de l’arribada de la crisi el 2008, ha patit una forta retallada en la despesa pública afectant especialment a la despesa social, a l’educació, la sanitat, les inversions en infraestructures, l’obra pública i al foment d’ocupació. Així, el pressupost presentat per a la seva aprovació aquest any 2017, continua amb la tònica d’anys anteriors d’aplicar forts ajustos en la major part dels ministeris, amb un creixement pràcticament nul en tota la despesa no financera, que tan sols suposa un augment d’un 1, 3% respecte  l’any anterior. Mentre es prioritza el pagament en armaments de nul·la necessitat social que només beneficia les empreses militars. Quan per altra banda, el creixement del PIB el 2016 va ser d’un 3,2% i per a l’any 2017 es pronostica d’un 2,5%, és a dir, que estem emergint de la crisi i per contra es presenta un pressupost molt regressiu.