Cròniques insubmises

El bel·licisme neoliberal de Donald Trump

Pere Ortega

Centre Delàs d’Estudis per la Pau

El final de guerra freda va acabar amb el món bipolar instal·lat després de la 2a Guerra Mundial entre la URSS i els EUA, i va instal·lar l'unipolar presidit per la potència guanyadora, que immediatament va obrir pas a una onada de globalització neoliberal impulsada pels organismes internacionals dirigits pels Estats Units. Però l'aparició de potències regionals i la recuperació de Rússia, els BRICS, van provocar un cert declivi dels EUA i van obrir el camí a una nova etapa multipolar. Exemples: la guerra civil a Ucraïna, però sobretot la guerra de Síria. Tots dos han evidenciat l'enfrontament entre els EUA i Rússia i l'allunyament de la resta de BRICS dels EUA. En aquest nou escenari geopolític, Putin adverteix al govern nord-americà que no s'immisceixi en les seves àrees d'influència. Mentre la Xina, sens dubte la potència més intel·ligent, s'inhibeix dels conflictes internacionals, però juga les seves cartes geopolítiques al Sud i Est asiàtics, i la resta de potències resolen els seus interessos particulars buscant superar les dificultats de desenvolupament intern en el seu entorn regional.

Però l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha complicat molt la geopolítica mundial. Trump que arriba al poder a cavall del descontentament generalitzat de la població que ha patit les conseqüències de la crisi del capitalisme financer global, aixeca la bandera d'un nacionalisme aïllacionista i contrari a la lliure circulació de mercaderies i persones, a les quals s'acusa de ser la principal causa d'haver deixat a l'atur o fer perdre poder adquisitiu a les classes mitjanes i populars dels països industrialitzats. Un nacionalisme culturalment conservador, xenòfob i fonamentalista. Donald Trump, està emparentat amb les Marine Le Pen, Nigel Farange, Geert Wilders, Alternativa per Alemanya, Alba Daurada (Grècia), FPO (Àustria), el populisme no xenòfob però contradictori de Beppe Grillo a Itàlia, o els governs ultraconservadors d'Hongria i Polònia.

La política econòmica aïllacionista d'imposició d'aranzels al comerç mundial proposada per Trump, xoca obertament amb el neoliberalisme i les grans corporacions i transnacionals a la resta del món. El neoliberalisme ha permès una concentració de capital en molt poques mans com no havia passat en tota l'etapa de guerra freda, i s'ha estès per tot el món permetent un creixement de capital que atorga molt de poder als seus posseïdors. Així, serà difícil que el capitalisme industrial d'economia productiva local, que defensava Trump, s'imposi al capital financer basat en la lliure circulació de mercaderies i capitals. Sobretot, perquè tot i les contradiccions internes del capitalisme als EUA, serà difícil que un milionari com Donald Trump, amb grans capitals en el sector financer, acabi donant l'esquena als seus adinerats companys de viatge en favor del capital industrial nacional.

D'aquesta contradicció principal, surten les últimes accions bèl·liques de Trump. Si en un primer moment Trump havia pronosticat l'aïllacionisme i buscar solució als conflictes on estan enfangats els Estats Units, a l'Afganistan i a l'Iraq, o enfrontat amb Rússia a Síria i Ucraïna, i s'anunciaven acords amb Putin per pacificar aquests conflictes, inesperadament, Trump, va donar l'ordre de llançar l'abril passat, míssils Tomahawk sobre la base aèria de Shayrat a Síria, des d'on havien sortit els avions que van bombardejar la població de Jan Shijún, en mans de l'ISIS, que van causar 72 morts per inhalació de gas sarín, una arma química prohibida, que Al-Assad i Rússia neguen que s'utilitzés.

Escalada bel·licista que Trump va prosseguir pocs dies després llançant una bomba GBU-43 de proporcions colossals sobre un refugi de talibans a l'Afganistan. Una bomba mal anomenada "mare" de totes les bombes. Un tipus de bomba de 10 tones que trenca els límits entre armes convencionals i armes de destrucció massiva, perquè aquesta bomba té un radi d'acció de 3 km i en 1,6 km no deixa res amb vida. I tot seguit enviava l'armada als mars de Corea i amenaçava Corea del Nord amb un atac si el país de Kim Jong-un prosseguia fent proves amb míssils. Una excusa per situar-se davant la Xina, país al qual EUA veu com a gran rival en la lluita pels recursos fòssils i que enfronta el capitalisme xinès amb el dels EUA.

El xoc entre diferents formes de capitalisme no és nou. Ha estat motiu de moltes guerres i és causa d'alguns dels conflictes avui existents, potser en menor mesura que altres causes més destacats, però sens dubte present a Síria i Iemen. L'escalada bel·licista de Trump, que inclou un augment de 60.000 milions de dòlars en despesa militar, apunta en sentit contrari a l'aïllacionisme inicial per ell anunciat i sembla que s'inclina per prosseguir la seva expansió globalitzadora de control de l'economia mundial, cosa que sens dubte afavoreix al neoliberalisme financer.

Más Noticias