Pere Ortega

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

A l'Estratègia de Seguretat i Defensa d'Espanya, de la mateixa manera que a l'Estratègia Europea de Seguretat dissenyada per la UE, es defineixen els principals perills i amenaces a la seguretat, d'entre ells, el terrorisme, si fem cas al discurs oficial dels estats, l'amenaça més rellevant i urgent són els possibles atacs terroristes.

Però el terrorisme té una dificultat, no hi ha consens en la comunitat internacional sobre com definir-lo. Nacions Unides no ha estat capaç d'això, malgrat haver-ho intentat. Per una raó molt simple, perquè en situació de guerra o conflicte armat, en la lluita de la població per donar resposta a una agressió o ocupació estrangera, contra el colonialisme o contra un règim opressor que reprimeix els drets de la població, acusar els grups que practiquen la resistència armada de terroristes és inadequat, i molts estats s'han negat a ratificar una definició que negués el dret a rebutjar amb violència una agressió violenta. És l'anomenat dret a la defensa practicat per maquis, partisans i guerrillers als que no es pot acusar de terroristes, ja que seria tant com considerar a Che Guevara o Viriato com a tals.

Una altra cosa són els escrúpols morals i consideracions polítiques que es puguin tenir sobre els mètodes utilitzats per aquests grups armats.

Aquesta mateixa prevenció és extensible a l'anomenat terrorisme d'Estat, practicat d'una manera o d'una altra per molts estats. Robespierre i Pinochet el van instal·lar com a política d'Estat i moltes accions practicades de manera il·legal des de les clavegueres de l'Estat podrien ser denominades com terrorisme. A Espanya, per exemple, els GAL.

Amb això no vull dir que no puguem distingir entre el que és una acció terrorista de la que no ho és, doncs atacar civils innocents és condemnable des d'un punt de vista polític i moral. Però col·locar un explosiu en una discoteca no difereix molt de llançar una bomba sobre un edifici d'habitatges en una ciutat. Això em porta a una primera consideració.  En una situació de guerra o conflicte armat, encara que avui els estats no declaren la guerra, es pot parlar de terrorisme? La meva resposta és negativa, perquè tot i existir una Convenció de Ginebra que assenyala quins són els crims de guerra, els estats o grups que fan la guerra tenen com a objectiu vèncer el contrari, utilitzant tots els mètodes al seu abast i destruint qualsevol instal·lació o infraestructura per debilitar el contrari, i ataquen escoles, hospitals, plantes potabilitzadores i es bombardegen ciutats i la seva població. Podrem dir que s'han comès crims de guerra, però hi ha alguna guerra en la qual no se'n hagin comès? Aleshores, i en aquest sentit, el que hem de condemnar i intentar abolir és la guerra.

Respecte del gihadisme. Per què es titlla de terroristes els atacs de l'ISIS a Síria i no les de la resta de grups armats, incloses les forces del govern d'Al-Assad quan els seus actes no són menys terrorífics que els de l'ISIS? Observadors internacionals han dit que crims contra la humanitat els estan cometent tots els actors en la guerra de Síria. A més, hi ha la complicitat en els crims de guerra que s'estan cometent a Síria per part dels estats implicats en aquesta guerra: Rússia, Iran, Aràbia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs Reunits, Egipte, Turquia, Estats Units, França i altres països europeus que subministren armes i ajuda als contendents. Segur que tots aquests estats negaran que són còmplices d'actes terroristes.

L'11-S de 2001, es va iniciar una "guerra contra el terrorisme". Llavors, tampoc ens pot estranyar que hi hagi gent que s'uneixi a grups armats i ataqui les metròpolis dels estats que van iniciar guerres i ocupacions militars a l'Afganistan, l'Iraq i Líbia, i avui a Síria i Iemen. Si es fa la guerra a aquests països, ells també vénen als nostres a fer el mateix, i per descomptat en molt menor grau.

Això mateix es pot estendre a la resta de guerres actuals i passades. És que massacrar la població de les ciutats de Dresden i Hamburg o Hiroshima i Nagasaki va ser menys terrorífic que l'atac perpetrat per la Wehrmacht als pobles d'Ucraïna i Rússia, o el que va fer l'exèrcit japonès a la Xina durant la 2a Guerra Mundial?

Cal desmuntar el discurs dels governs i de la majoria dels mitjans de comunicació als quals el terme terrorisme s'ha convertit en una manera demonitzar la violència dels altres, però no la que comet Occident a Orient Mitjà. Un discurs que serveix d'excusa per implementar polítiques securitàries cada vegada més repressives amb els drets humans i les llibertats de les nostres poblacions.

Per prevenir i combatre els atacs gihadistes a Europa s'ha de buscar solució a la marginació i falta de perspectives de futur que pateixen molts joves europeus, que acaben abraçant causes nihilistes com el gihadisme. En segon lloc, abandonar les intervencions militars a l'Orient Mitjà i obrir processos de negociació en aquells conflictes.