Securitització del canvi climàtic

Tica Font

Directora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

En el dia a dia, en els moments de cafè o seguint les conferències d’experts, parlem dels efectes del canvi climàtic i de com aquest pot arribar a canviar la vida de milions de persones. Però hi ha un aspecte del que amb prou feines es parla, que ha estat abordat de manera profunda per N. Buxton i B. Hayes en el llibre Canvi Climàtic S.A. i del que voldría recollir algun aspecte i recomanar la seva lectura.

En primer lloc destacar l’enfocament securititzador de l’escalfament global del planeta. La mateixa Estratègia Europea de Seguretat situa el canvi climàtic com una amenaça o risc per la seguretat. El canvi climàtic es percep com un multiplicador d’amenaces per catàstrofes naturals, inundacions, sequeres prolongades, degradació del medi ambient, desertització d’àmplies zones i competència per recursos naturals. Tot un seguit de catàstrofes que poden provocar pujades en els preus dels aliments i exacerbar la situació de pobresa de milions de persones, o donar lloc a crisis humanitàries conseqüència de fam persistents; tot això també provocaria crisis polítiques en tant que la situació desesperada de milions de persones comportarà frustració social i crisi o inestabilitat política, podent produir-se revoltes violentes.

Aquestes prediccions arriben a configurar-se com un risc o una amenaça a la seguretat d’Europa en tant que la inestabilitat de governs de països amb recursos clau per a l’economia, pot posar en perill el proveïment de certs recursos o pot afectar les rutes comercials dels mateixos. El discurs securitizador ens remarca que hem entrat ja en l’era de les conseqüències del canvi climàtic i que entre altres coses ens anem a enfrontar a disturbis socials, inestabilitats polítiques i milions de persones que es veuran forçades a desplaçar-se a països més segurs, molt probablement d’Europa.

A tot el món, tant al Nord com al Sud, les respostes previstes a l’escenari descrit anteriorment, seran les de respondre amb més repressió i vigilància, el abordaran com si la protesta i el descontentament fossin una contrainsurgència permanent, en definitiva el problema principal de l’ canvi climàtic seran les persones, les persones que es rebel·lin a admetre la inevitabilitat de la seva situació, a haver de resignar-se al paper de problema i que es rebel·lin a l’estatus quo que se’ls ha assignat.

Abordar el canvi climàtic com un tema de seguretat és la manera d’enfocar-ho que tenen les agències militars i de seguretat, l’aborden com amenaces a llarg termini, que busquen l’enfocament de mantenir el control sobre el problema abans d’abordar el problema de fons. S’han securitzat problemes com l’escassetat d’aigua, d’aliments o d’energia i s’han transformat en ‘seguretat hídrica’, ‘seguretat alimentària’ o ‘seguretat energètica’, de manera que això permeti justificar la compra i acaparament massiu de terres de cultiu, o que la ‘seguretat energètica’ serveixi per desplegar accions militars-policials “preventives” contra activistes mediambientals o per assegurar l’accés als recursos energètics.

Les respostes militars i policials tenen lloc quan les elits tenen por al desordre social, por als pobres, a les minories i els immigrants. Les agències de seguretat tendeixen a percebre disturbis potencials on altres identifiquen la situació d’injustícia.

Aquest discurs securititzador no aborda com aturar o frenar el canvi climàtic, Cal analitzar de forma critica el discurs imperant sobre el canvi climàtic i la seguretat. Cal introduir un altre enfocament i articular noves alternatives al discurs. Alternatives per afrontar el canvi climàtic existeixen, fa anys que s’han anat desenvolupant. És el moment de debatre-les i articular respostes de baix a dalt, de construir moviments inclusius que afrontin la injustícia social sistèmica en què vivim. En definitiva és el moment de desenvolupar respostes justes i solidàries i no respostes de por i repressió