Espanya fomenta la carrera d’armament a l’Àsia

Tica Font, Directora de l’Institut Català Internacional per la Pau

En aquests últims anys hem pogut observar que la política expansionista del govern Xinès encara no s’ha involucrat en cap guerra, no és tan pacifica, o almenys els seus veïns no la perceben com pacífica. El govern xinès en els últims anys ha centrat la seva línia estratègica de seguretat geogràficament al Mar Meridional de la Xina i en el desenvolupament de noves capacitats militars. El seu pressupost de defensa ha augmentat un 150% en els últims anys i la seva política de defensa l’està basant en impulsar el desenvolupament d’una indústria militar competitiva en àrees rellevants com la marítima, l’aeroespacial, la nuclear i les tecnologies de la comunicació i està promovent la venda d’armes modernes com a part de les seves aliances comercials; al mateix temps que està portant a terme un gran programa de modernització de les Forces Armades.

En els últims anys la Xina apareix entre els cinc primers llocs en increment de pressupost militar i en adquisicions i vendes d’armament, s’ha dotat d’avions de combat, de drons, portaavions o submarins d’atac, totes elles armes ofensives, no defensives; la conseqüència d’aquesta política de rearmament xinesa és un increment de la tensió en els països veïns i un rearmament dels seus veïns. Rearmament que podria ser qualificat de carrera d’armament. De fet en els últims anys Índia, Vietnam o Filipines estan incrementant de manera substantiva els seus pressupostos de defensa i les seves adquisicions d’armament modern.

La tensió o inseguretat que la Xina està generant en certs països asiàtics obre un mercat rellevant per a la indústria d’armament que veu com s’estan incrementant les seves peticions per adquirir noves armes.

La indústria espanyola no vol quedar-se fora d’aquest mercat florent. Fins fa pocs anys el mercat asiàtic no era rellevant per a la indústria espanyola, però l’informe elaborat per la Secretària d’Estat de Comerç “Estadísticas españolas de exportación de material de defensa, de otro material y de productos de doble uso, 2016” mostra que el 10% del total de les exportacions d’armes espanyoles han tingut com a destinació països asiàtics.

De les exportacions que recull aquest informe cal destacar les exportacions a Malàisia que el 2016 va adquirir material de defensa per valor de 167.630.000 de € (entre 2007- 2016 va adquirir armes per valor de 823 milions d ‘€), Indonèsia 65.920.000 € (entre 2007- 2016, 350 m d ‘€), Kazakhstan 73,32 m € (entre 2007- 2016, 224 m d’ €), Filipines 12,38m de € (entre 2007- 2016, 115 m d ‘€), Vietnam 2,87 m d ‘€ (entre 2007- 2016, 100 m d’ €), Índia 17,90 m d ‘€ (entre 2007- 2016, 94 m d’ €), Corea del Sud 16,90 m d ‘€ (entre 2007- 2016, 65 m d ‘€), Tailàndia 36,11 m d’ € (entre 2007- 2016, 62 m d ‘€) o al Pakistan 8,44 m d’ € (entre 2007- 2016, 35 m d ‘€).

El mateix informe destaca que el govern ha autoritzat exportacions de material de defensa a Corea del Sud per valor de 1.488,18 milions d’euros, el que representa que el 27% de les autoritzacions d’exportació de 2016 tindran com a destinació en un futur proper Corea del Sud. Al 2016 el govern ha autoritzat exportacions a Indonèsia per valor de 104millones de €, a Kazakhstan per valor de 60 milions d ‘€, a Singapur per valor de 48 milions d’ € o Malàisia i Pakistan per valor de 35 i 33 milions d ‘€ respectivament .

El negoci és el negoci i és evident que la indústria espanyola de defensa, amb el suport del govern espanyol intenta aprofitar la situació de tensió creixent i el rearmament dels països de la zona per obtenir grans beneficis econòmics encara que això pugui acabar en l’esclat de un conflicte armat i la seva consegüent crisi humanitària.