Explosius espanyols a gihadistes i com esquivar la llei

Tica Font, Directora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

Dissabte ens vam manifestar a Barcelona i altres ciutats espanyoles arran d’uns atemptats a Barcelona i Cambrils reivindicats per ISIS.

A la manifestació hi havia molts cartells denunciant la venda d’armes espanyoles a països com l’Aràbia Saudita, el govern del qual, i altres organismes privats, han realitzat molts donatius econòmics per construir mesquites, però sobretot per pagar el salari d’imams que defensin la seva versió més radical de l’Islam .

Aquestes exportacions de les empreses espanyoles, són immorals però legals i tenen autorització del govern espanyol per realitzar-se. És responsabilitat del govern que es duguin a terme o no. Cal tenir present que aquestes autoritzacions formen part dels secrets oficials. Però en aquest article voldria recollir altres exportacions molt controvertides i que són il·legals a banda d’immorals.

A mitjans del 2015 a la frontera turca amb Síria va ser detingut un carregament amb 21 tones de corda detonant (explosius). Aquest carregament tenia permís, així consta en el segells de l’albarà del carregament, de la policia turca, la destinació i el full de ruta del carregament indicava que el destinatari final era una empresa d’Estimen, Jordània i que creuaria el territori sirià. Algú es creu que un camió amb explosius pot creuar els territoris ocupats i controlats per Daesh / ISIS o al-Nusra o altres milícies sense que sigui interceptat? Tot fa pensar que aquest carregament d’explosius tenia com a destí les milícies de ISIS o al-Nusra.

L’albarà del carregament és de l’empresa Maxam Anadolu, filial de l’empresa d’explosius espanyola Maxam. No cal ser massa imaginatiu per interpretar que aquest és un enviament de material explosiu de manera il·legal a alguna d’aquestes milícies. És evident que el carregament tenia el permís del govern turc o almenys d’alts càrrecs públics turcs, el que no sabem és si el govern espanyol també tenia coneixement i va donar el seu consentiment a l’exportació o no.

Analitzem alguns aspectes d’aquests fets. La ruta de transport. Un carregament de material explosiu procedent de Turquia amb destinació a Jordània i la ruta creua territori sirià en plena guerra. En el període en què aquest carregament va ser detingut a la frontera turca, a l’altre costat de la frontera operen grups milicians inclosos en l’anomenat Front Islàmic, combatent les forces militars de Baixar al-Assad en llocs com Alep. Si els explosius no tenien com a destí aquest grup i haguessin seguit el seu camí cap al sud, haguessin entrat en territori controlat per opositors yihadistes com el Front Al-Nusra, si tampoc aquests grups eren els destinataris i el carregament hagués continuat el seu viatge, entraria en territori controlat per Daesh. Qui era en realitat el destinatari d’aquests explosius? No ho sabem, però és evident que aquesta tramesa no és innocent i tampoc és falta de professionalitat en el logista que ha organitzat la ruta de transport.

Quique Badia i David Meseguer (http://bit.ly/1nInY2s) en un article afirmen que l’empresa compradora que figura a la factura, és fantasma, no existeix, telefònicament o per internet no hi ha rastre d’ella. L’empresa productora afirma no saber res, es desentén del tema, però la veritat és que sense una demanda de compra d’una empresa, fantasma o no, l’administració turca no pot concedir una autorització de trànsit ni d’exportació, documentació amb la qual estava dotat el carregament d’explosius.

L’empresa fabricant és Maxam Anadolu, una de les 45 filials de l’espanyola Maxam. Segons les investigacions de Quique i David en el consell d’administració de Maxam Anadolu hi ha un delegat de Maxam Espanya i és aquest el que decideix l’estratègia que ha de seguir l’empresa turca. Segons Maxam Espanya l’empresa turca pren les seves decisions de forma independent a l’espanyola.

De tot això hi ha elements clau i responsabilitats que cal abordar.

Maxam Espanya havia de saber d’aquesta venda, és impossible que no sabés la venda i la ruta, per tant és de suposar que sabien que estaven venent, de manera il·legal, explosius a les milícies sirianes. Però atès que la fabricació i venda es duen a terme des d’una empresa turca, Maxam no ha de demanar autorització a la JIMDDU (Junta Interministerial de Material de Defensa i Doble Ús) i en duanes espanyoles no cal registrar aquesta venda. Per tant, com pot Maxam seguir venent explosius i no acatar la legislació europea, espanyola i el nou Tractat internacional sobre comerç d’armes? Fàcil compra accions suficients d’una empresa en un altre país i eludeix els controls polítics i jurídics espanyols.

La qüestió és que pensa fer el Govern espanyol amb Maxam, premiar-la?, seguir contractant més subministraments d’explosius, bombes o míssils o es prendrà seriosament el control d’armament i impedirà que vendes com aquestes es duguin a terme?

En aquest assumpte tots es fan els bojos, ningú en sabia res, ni l’empresa turca, ni el govern turc, ni l’empresa espanyola, ni el govern espanyol. Per tant ningú assumeix responsabilitats. El govern espanyol no sabem si ha iniciat actuacions contra aquestes il·legalitats i males pràctiques d’una empresa. El silenci i l’opacitat és la norma imperant.

És cosa de tots nosaltres, és cosa dels ciutadans empènyer i treballar perquè aquesta classe d’armes no arribin a mans que no han d’arribar.