Perill d’incompliment dels acords de pau a Colòmbia

Tica Font, Directora Institut català Internacional per la Pau

Henry Acosta, que va exercir el paper de artífex entre el Govern colombià i les FARC abans i durant els diàlegs de pau a l’Havana, i qui en els moments durs de la negociació va intervenir per evitar la ruptura de la taula de diàleg, ha escrit una carta als mitjans de comunicació advertint que està molt preocupat pel que considera la no implementació de l’acord.

La primera fase dels acords, el desarmament de les FARC s’ha complert escrupolosament, les FARC han lliurat les seves armes. La missió de l’ONU a Colòmbia ha informat que ha finalitzat la seva tasca de recollir i inutilitzar les armes recollides a les ‘Zonas Veredales’ i que han destruït el material inestable.

Acosta en la seva carta adverteix del perill d’incompliment d’acords que s’han de dur a terme durant els dos primers anys.

El primer d’ells, un cop s’ha executat el Desarmament i la Desmobilització arriba el moment de la Reinserció, l’anomenat procés de DDR. La Reinserció es va pactar que fos col·lectiva, que es desenvoluparien uns projectes de desenvolupament comunitari, o d’economia social per als 14.000 insurgents. Tot sembla indicar que el Govern ha optat per una altra resposta diferent a la pactada, lliurar 3.200 € (8 milions de pesos) a cada insurgent de forma individual. L’opció individual comporta el risc que la persona s’ho gasti i quan no li quedin recursos passi a formar part dels grups criminals o bandes organitzades. Les FARC volien formes col·lectives d’ocupació que representin una autoajuda i els allunyi de l’economia il·legal.

La segona gran preocupació es centra en el debat que està tenint lloc al Tribunal o Cort Constitucional sobre si les FARC poden passar o no a fer política. El punt essencial de tota negociació d’aquesta índole, és que els grups armats o grups guerrillers deixen les armes per canalitzar les seves reivindicacions polítiques per via democràtica, a través de les institucions democràtiques. Les FARC acaben de crear un partit nou, si la Cort decidís el NO a aquest partit deixa a les FARC amb una sola sortida, tornar a la muntanya, tornar a prendre les armes per defensar el seu projecte polític. Ja se sabia que hi havia punts de l’acord que requeririen de canvis constitucionals. Si no hi ha plans viables de reincorporació i no hi ha via de participació política. Quines sortides hi ha?

Tercera preocupació, els acords contemplen crear zones electorals més petites a zones rurals, en concret es va acordar crear 16 zones electorals a territoris allunyats de les zones més densament poblades, és una iniciativa que afavoriria la presència política de les FARC però donaria més visibilitat a les problemàtiques rurals. El Parlament colombià està debatent aquest punt, però centren el debat en el nombre de municipis que han de formar aquestes noves zones, amb el perill de diluir la finalitat que contenia l’acord.

Quarta preocupació. Els tribunals i sales de la Justícia Especial. En aquests moments s’està en fase de selecció de magistrats, entre els candidats a això hi ha exmagistrats i exjutges de les Forces Armades, i entre els que haurien de jutjar i dictar sentència als actors del conflicte la imparcialitat d’aquests magistrats ha de prevaler i per tant no escollir magistrats que pertanyen o han format part de les Forces Armades. Si tenim en compte que la unitat d’investigació d’aquests tribunals ja ha recaigut en la Fiscalia General la imparcialitat podria quedar en entredit.

Construir la pau és cosa de tota la societat, no és una cosa d’elits, incumbeix a tots els ciutadans, tots ells tenen un paper a fer i tots han de treballar per a que sigui possible. La implementació d’aquests acords és una oportunitat pel canvi que cal aprofitar. És el moment de trencar amb el costum colombià de no complir amb el pactat i amb els compromisos adquirits. És el moment de dur a terme el lema del procés de Guatemala “Dialogar per pactar, pactar per complir i complir per canviar”.