Xina, futura potència militar mundial

Tica FontCentre d’Estudis per la Pau JM Delàs

Aquesta setmana el SIPRI ha fet públic el seu informe sobre despesa militar, aquest ha ascendit en 2017 a 1,74 bilions de dòlars, el més elevat des del final de la Guerra Freda, representa el 2,2% del PIB mundial i equival a una despesa de 230$ per persona que habita en aquest planeta.

En el rànquing mundial, entre els 15 primers (USA, Xina, Aràbia Saudita, Rússia, Índia, França, UK, Japó, Alemanya, Corea del Sud, Brasil, Itàlia, Austràlia, Canadà i Turquia) van gastar el 80% de la despesa militar mundial i els cinc primers van gastar el 60%. Els dos països que més inversió militar realitzen són els Estats Units, amb 610.000 milions de dòlars, el 35% de tota la despesa militar mundial, i en segon lloc la Xina, que s’estima que ha gastat 228.000 milions de dòlars, un 13% de la total despesa militar mundial.

La diferència entre ells radica en que els Estats Units, a causa de la crisi econòmica,  va reduint la seva despesa militar en un 14% des del 2008,  mentre que en el mateix període la Xina ha incrementat la seva despesa militar en un 110%. En el 2006 el pressupost militar dels Estats Units era sis vegades superior al xinès, en el 2017 és 2,6 vegades superior. De mantenir-se aquesta tendència de decreixement o estancament de la despesa militar nord-americana i de l’increment de la despesa militar xinesa, aquest país podria convertir-se en la principal potència militar mundial d’aquí a pocs anys.

La Xina, en aquests últims anys, ha dut a terme inversions molt rellevants en la indústria militar, desenvolupant armament nou, no només en sentit defensiu sinó també ofensiu, prepara a les seves tropes per al combat, especialment en capacitats marítimes, intel·ligència, vigilància, guerra electrònica o suport logístic. No sembla probable que a curt termini els xinesos entrin en alguna guerra, però si això arribés a produir-se segur que la guerra enfrontaria la Xina amb els Estats Units i que la batalla segurament es duria a terme a l’espai marítim.

La Xina manté amb Filipines un litigi sobre la territorialitat de les illes Spratly (el Tribunal de la Haya ha donat la raó a Filipines), per al  Japó la lliure circulació marítima en el mar del Sud de la Xina i el de la Xina Oriental, és essencial. El 60% del petroli que consumeix el Japó transita per aquesta zona i, a més, el Japó administra les illes Senkaku (properes a Taiwan) i que la Xina reclama com a seves.

Igual que el Japó, el 70 per cent de les importacions de petroli de Corea del Sud transiten pel mar del Sud de la Xina. Tant el Japó com Corea del Sud tenen forces armades modernes, ben equipades, però petites i des de la II Guerra Mundial confien en les forces armades nord-americanes i en les seves tropes situades en bases militars a tots dos països, en què seran els nord-americans qui els protegiran del gegant militar xinès.

D’altra banda és preocupant la despesa militar d’Orient Mitjà. En primer lloc, destacar la falta de dades precises sobre despesa militar de l’Aràbia Saudita, Catar, Síria, la Unió dels Emirats Àrabs o el Iemen.

Malgrat tenir dades estimades, la despesa militar de tots aquests països s’ha incrementat en un 41% entre el 2009 i el 2015, i això malgrat la crisi econòmica i la baixada dels preus del petroli. L’Aràbia Saudita és de llarg el que té major despesa militar a la regió, i el tercer en el rànquing mundial, en el 2017 va gastar 69.400 milions de dòlars; entre el 2008 i el 2015 va incrementar la seva despesa militar en un 74%.

El segon lloc a la regió l’ocupa la Unió dels Emirats Àrabs, amb una despesa en el 2017 similar a la del 2014 de 24.400 milions de dòlars.

L’embargament sobre l’economia de l’Iran va provocar que la despesa militar fos disminuint, però l’aixecament de l’embargament en el 2014 ha facilitat que el pressupost militar s’incrementi en un 37 per cent des del 2014, arribant a 14.500 milions de dòlars en el 2017. La despesa militar d’Israel ha ascendit a 16.500 milions de dòlars (sense incloure els 3.100 milions de dòlars d’ajuda militar que reben dels nord-americans). Set dels deu països amb major despesa militar respecte del PIB se situen a Orient Mitjà: Oman destina el 12 per cent del seu PIB a despesa militar, l’Aràbia Saudita el 10 per cent, Kuwait el 5,8%, Jordània el 4,8%, Israel el 4,7%, el Líban el 4,5% i Bahréin el 4,1%.

En definitiva preparant-se per a la guerra.