Cròniques insubmises

Obrers, armes i l'Arabia Saudita

Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Els treballadors de Navantia de la badia de Cadis han sortit al carrer a manifestar-se després de l'anunci de la ministra de Defensa, Margarita Robles, de suspendre la venda de 400 bombes de comandament laser a l'Aràbia Saudita, ja que veien perillar el contracte per fabricar cinc corbetes per a aquest país, després que es donés a conèixer el malestar manifestat pel Govern saudita. Immediatament l'alcalde de Cadis, José María González, conegut com Kichi, i la presidenta d'Andalusia Susana Díaz es van sumar a donar suport als treballadors de Navantia.

Després de donar-se a conèixer les queixes saudites i dels treballadors, el govern del PSOE ha fet marxa enrere i sembla ser que ordena el  subministrant les 400 bombes, per un import de 9,4 milions, a l'Aràbia Saudita, per a, possiblement, ser llançades sobre la població de Iemen.

Molt trist i desalentador veure com uns obrers es manifesten demanant fabricar armes, que un alcalde, la presidenta d'una Comunitat Autònoma i el Govern de l'Estat, tots autodenominats d'esquerres els recolzin, també que els sindicats callin. Davant aquests fets, la solidaritat, els drets humans, el medi ambient, la pau són valors que queden sense contingut, desapareix l'ètica i el bé comú perquè prevalgui l'egoisme personal. I ningú, ningú, presenta alternatives, i n'hi han.

Els sindicats de Navantia, l'ajuntament de Cadis, el Govern d'Andalusia i el Govern de l'Estat s'han posat a investigar i dissenyar un pla de conversió d'aquesta naviliera? No! S'ha buscat la complicitat de col·legis professionals d'enginyers, d'associacions professionals i d'empresaris per portar un pla de revitalització de la zona? Sembla que no. Però en canvi, segur que és possible una reindustrialització i posada en funcionament de nous serveis a tota la badia de Cadis per limitar l'impacte negatiu d'una conversió industrial de Navantia.

Doncs aquest és l'únic camí per a una empresa, que tots els anys perd diners. Perquè Navantia, empresa pública propietat de l'Estat, és una empresa que té un compte de resultats sempre ha estat negatiu.

En el 2016 es van perdre 230 milions, i en els últims deu anys 730 M€. I si perd diners és perquè els costos de producció dels seus vaixells són superiors al valor de la seva venda. Llavors, aquestes cinc corbetes que es vendran a l'Aràbia Saudita per 1.800 milions per cobrir els seus costos de producció haurien de tenir un valor més elevat. En canvi, les pèrdues s'eixuguen amb recursos de l'Estat, i llavors, es pot afegir que els llocs de treball de Navantia són ineficients i valdria més la pena estudiar la seva conversió de l'àmbit militar i passar a produir béns i serveis de caràcter civil que, si més no, no produirien aquest esquinçament moral, que és vendre armes per a la guerra. Doncs aquestes corbetes serviran per continuar amb el bloqueig del Iemen i impedir l'arribada d'aliments i ajuda humanitària a una població on es calcula que set milions de persones estan a la vora de la inanició.

A més, i en un altre ordre de coses, vendre armes a l'Aràbia Saudita contravé la Llei de Comerç d'Armes de l'Estat Español, que assenyala amb tota precisió que no s'han de vendre armes a països immersos en conflictes armats; països on es cometin greus abusos als drets humans; que posin en perill la pau regional. Així fins a vuit apartats que impedeixen les vendes d'armes a la monarquia saudita.

Però malgrat això, l'Aràbia Saudita és un dels principals clients d'Espanya en la compra d'armaments. I això és a causa de dues qüestions. Una, que prevalen més els interessos comercials de les empreses espanyoles; la segona, que les relacions exteriors d'Espanya amb aquest país són prioritàries, doncs és ben sabut que la petromonarquía saudita i els borbons espanyols mantenen una forta amistat. Això resulta ser més important que els drets humans dels i les saudites, o els milers de morts que provoquen les bombes que es llancen sobre la població iemenita.

Només en el 2017 l'Aràbia Saudita va adquirir armes a Espanya per valor de 270,2 M€, 90 milions dels quals eren en municions. És a dir, si no se subministressin 9,4 milions en bombes només se suspendria un 10% de les municions i un 3,5% del total de les vendes d'aquest any. Per tant, aquest gest podia ser una petita satisfacció, però no resolia el problema ètic de fons, que els treballadors de Navantia amb el suport d'alguns polítics han posat damunt la taula. Quan s'abordarà la qüestió ètica de l'exportació d'armes?

Más Noticias