El Nobel de la Pau premia la lluita contra la violència sexual com a arma de guerra

Tica Font

Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Kosovo, Rwanda, Libèria, Colòmbia…. tots aquests conflictes ens han mostrat que la violència de gènere i la violència sexual durant el conflicte i el postconflicte, ha estat una pràctica generalitzada, reiterada i persistent. Avui es reconeix que les dones es veuen afectades per actes de violència de manera diferent als homes, que alguns d’aquests actes es dirigeixen específicament contra elles, mentre que uns altres els afecten en major proporció que als homes.

Violència de gènere és aquella que està dirigida contra les dones o homes en raó del seu sexe i/o rol de gènere, socialment reconegut. En els conflictes armats de les últimes dècades s’han descrit casos de reclutaments forçosos de nois per grups armats en els quals una part el seu entrenament consisteix a violar dones, a assassinar dones embarassades amb cops en els seus ventres o l’extracció dels seus fetus. La violència de gènere habitualment es manifesta en forma de violència sexual, però pot incloure atacs no sexuals contra dones, homes o menors.

Violència sexual és aquella violència que inclou l’element sexual, com la violació sexual, avortaments forçats, embarassos forçats, despullaments públics, unions forçades o servitud sexual. Violació sexual en la majoria de legislacions ha estat definida com un acte sexual no consentit, aquest concepte pot incloure actes que suposin la inserció d’objectes i/o l’ús de certs orificis corporals que no es consideren sexuals per se. A través de les narracions de milers i milers de dones que van patir violència sexual durant els conflictes armats podem agrupar-les en violació sexual, perpetrada per un home contra una dona una sola vegada; violació sexual reiterada, comesa pel mateix home contra la mateixa dona en més d’una ocasió; violació sexual massiva i múltiple, comesa contra més d’una víctima de manera simultània o diferida en el temps per més d’un perpetrador; violació sexual pública, en aquest cas l’escenari en el qual es duu a terme la violació és un espai públic, carrer, església, escola i/o en presència d’altres persones de la mateixa comunitat.

Servitud sexual la pateixen les dones que són separades de la seva comunitat i confiades o recloses a viure amb un home, el seu raptor. També pot succeir que un petit grup de dones siguin utilitzades per satisfer les necessitats sexuals d’un grup d’homes policies, exèrcit, insurgents… Aquestes dones són obligades a cuinar, rentar, netejar, ballar o prestar serveis sexuals. El període de temps pot ser d’uns dies a mesos. Posteriorment, aquestes dones poden ser executades o alliberades

Les dificultats per perseguir penalment a criminals, per delictes sexuals comesos per agents de l’Estat són grans. D’una banda aquests delictes van ser comesos anys enrere, en circumstàncies de conflicte armat, on la majoria dels casos no han estat denunciats en el seu moment, o si van ser denunciats, no hi ha registres o evidències, i on a posteriori obtenir proves forenses resulta gairebé impossible.

El missatge pels homes és que violant a la seva dona estan violant la seva propietat, i el seu honor i el de la seva família, a més de recordar-los que han fallat en el seu rol de protecció a la família. De manera que la violació sexual sobre una dona suposa l’exercici de poder sobre les dones, però també sobre els homes. Per aquesta raó els embarassos forçosos van formar part de la neteja ètnica, que una dona tingui un fill d’una altra ètnia o religió suposarà el rebuig de la seva comunitat, suposarà culpabilitat i rebuig a si mateixa per no haver resistit a la violació o per haver sobreviscut o pel deshonor que suposa per a la família i el rebuig al nen per tots aquests sentiments contraposats.

La violació és una pràctica que busca despertar en les víctimes sentiments de por, angoixa, inferioritat, humiliació i degradació. La violació és utilitzada com una forma d’intimidació, càstig, represàlia, humiliació, ofensa o com a instrument de pressió per obtenir informació. Generalment  s’utilitza com a instrument per dominar, castigar i humiliar dones, i a través d’elles, als homes als quals es troben vinculades  (pare, marit, germà, fill, parella), homes que són considerats enemics; castigar físicament i moral a dones considerades enemigues o perilloses, perquè s’organitzen i exerceixen un rol no desitjat.

Amb freqüència la violència sexual ha estat utilitzada amb el propòsit de controlar la població o castigar-la, sembrar el terror per expulsar una població d’un cert territori i facilitar el posterior control territorial i els seus recursos, o fins i tot han tingut la intencionalitat d’eliminar parcialment o total a un grup nacional, ètnic, racial o religiós determinat.

D’aquesta manera la violació sexual també constitueix un acte de tortura, mentre que els despullaments i tocaments constituirien actes de tractament degradant; amb la qual cosa si tenim present que el genocidi, la desaparició forçada i la tortura són delictes contra la Humanitat, la violació sexual, en ser inclosa com a delicte de tortura pot ser considerada com a delicte contra la Humanitat, actualment ja està reconegut com a crim per l’estatut de Roma.

Ara bé., intentar que les violacions sexuals siguin jutjades com a crims de lesa humanitat fa necessari demostrar que la violència sexual contra les dones té un caràcter generalitzat i sistemàtic. D’aquesta manera, les responsabilitats afecten no només als perpetradors directes (agents estatals; militars, policies, civils paramilitars o insurgents), sinó també als seus caps o superiors, exigeix demostrar que es va seguir un patró i requereix que les dones siguin capaces de trencar el seu silenci, atrevint-se a denunciar i a sostenir la denúncia al llarg del procés judicial. És per aquesta raó que aquest crim no està essent jutjat ni condemnat en tribunals.

El premi nobel d’aquest any posa l’accent en aquest fenomen premiant a dues persones una dona víctima i un metgessa que treballa en la recuperació de les dones. Però per acabar amb aquesta xacra social, més enllà de la violació que pateixen les dones en contextos de guerra o de catàstrofes humanitàries, cal que es posin en pràctica polítiques que encarin el fenomen de la violència contra les dones en períodes d’estabilitat, abordant-ho com una constant social. Les desigualtats gènere, l’assetjament i les diverses discriminacions que pateixen les dones dia a dia estan a la base que alimenta les diverses violències que sofreixen les dones en períodes especials com la guerra o catàstrofes.