Parlem de violències urbanes

Tica Font, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Segons l’OMS cada any més d’1,6 milions de persones perden la vida de manera violenta en un homicidi, tres vegades més que els morts provocats per les guerres. Aquestes xifres representen la punta de l’iceberg, ja que altres actes violents contra la integritat física de les persones, no són computats estadísticament i no hi ha registres sobre els mateixos.

Amèrica Llatina és la regió del món amb una taxa més alta d’homicidis del món: 22,3 homicidis per cada 100.000 habitants (Banc Mundial 2015). Per països, entre els principals en el rànquing trobem El Salvador, que té una taxa de 82,8; Hondures, 56,5; Veneçuela, 56,3; Jamaica, 47,0; Belize, 37,6; Brasil, 29,5; Guatemala, 27,3; Colòmbia, 25,5; Mèxic, 19,3, i Puerto Rico, 18,5 homicidis per cada 100.000 habitants en el 2016. La taxa a Espanya se situa en 0,6.

Segons dades de 2016 d’Igarapé Institute, 43 de les 50 ciutats amb taxa més alta d’homicidis al món estan situades a Amèrica Llatina. La més perillosa és San Salvador (El Salvador), amb una taxa de 136,7 assassinats per cada 100.000 habitants, li segueixen Acapulco de Juárez (Mèxic) amb 108,1 i San Pedro Sula (Hondures), on la taxa se situa en 104,3 morts per cada 100.000 habitants.

Les xifres són esgarrifoses i situen el problema de les diverses violències més enllà dels homicidis en un primer plànol. Encara que les xifren siguin dures, la violència no és inevitable ni constitueix un component intrínsec de la condició humana. La violència és un element cultural, un element après que es pot desaprendre i es pot prevenir amb una bateria de mesures diverses que vagin més enllà del plantejament “llei i ordre”, tan recurrent entre sectors polítics mancats d’iniciatives. Al problema de la violència ens podem acostar des de perspectives diverses, de salut, d’educació, de convivència, d’economia, de pau, abordant en definitiva els factors econòmics, socials o culturals. Entendre les situacions que es troben a les arrels i les causes que sustenten la violència ofereix la possibilitat d’intervenir-hi per evitar els actes violents i proporcionar als responsables polítics una gran varietat d’actuacions o plans polítics que puguin prevenir actes violents, incidir per canviar els valors que legitimen l’ús de la violència i a assistir a les víctimes d’aquesta violència.

Del 5 al 8 de novembre tindrà lloc a Madrid el II Foro Mundial sobre Violencias Urbanas y Educación para la Convivència y la Paz. Aquest Fòrum reflecteix la preocupació per aquest problema a les ciutats i reflecteix el compromís dels municipis per afrontar-ho.

Però mentre que en els municipis, per la relació directa que mantenen amb els ciutadans, busquen actuar sobre les causes que els sustenten, implantant plans d’acció social que intenten revertir les mateixes, els estats acostumen a inclinar-se per instruments repressius. Al Brasil, el nou president d’extrema dreta Jair Bolsonaro, es va comprometre a relaxar les lleis de control d’armes. “Hem de donar a tots el dret de portar armes, com als EUA”, és a dir el dret de ciutadans a disparar contra un altre ciutadà i ha anunciat que traurà als carrers l’exèrcit per lluitar contra la violència i el crim organitzat. Si Bolsonaro duu a terme aquestes mesures, cal esperar que s’incrementi la taxa d’homicidis i el nombre de desapareguts, tal com ha passat a Mèxic des que es va declarar la guerra al narcotràfic.

Existeix el perill que molts votants triïn opcions populistes que ofereixin solucions simplistes “de mà dura”, que està demostrat que no resolen el problema, que simplement ho van desplaçant pel territori d’un lloc a un altre. Per evitar-ho cal treballar amb polítiques de llarg termini que actuïn sobre les causes que els sustenten.