Ecofeixisme i militarisme

Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Dues causes suposen un perill vital per a la supervivència de la vida al planeta. Un és el canvi climàtic causat per l’acció humana sobre els ecosistemes, amb efectes com l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, sobreexplotació dels recursos no renovables, contaminació de les aigües, minvament de la biodiversitat que provoquen catàstrofes mediambientals, sequeres, huracans. Els uns i els altres que, amb el pas del temps s’intensificaran fins a l’extrem de crear grans conflictes humans.

La segona gran causa que posa en perill a la humanitat són les armes nuclears. Un perill una miqueta oblidat, però que està aquí, en mans de nou governs, que poden utilitzar com a mitjà per intimidar a la resta de països del món. Un perill que en mans d’aquests governs es converteix en una amenaça per a la supervivència. Això ve al cas per l’actitud amenaçadora de Donald Trump d’anunciar la ruptura del (Intermidiate Nuclear Forces), signat entre Ronald Reagan i Mijail Gorbatxov en el 1987. Tractat que va allunyar del sòl europeu la possibilitat d’una guerra nuclear, perquè fins aleshores, les dues potències havien instal·lat míssils nuclears, de curt i mitjà abast (de 500 a 5.500 km), a banda i banda de la frontera que dividia Europa durant la Guerra Freda. Si aquest acord es trenca, l’amenaça nuclear tornarà a Europa.

Aquesta amenaça té la seva causa en l’afany de dominar, uns altres diran controlar, la geopolítica mundial, i així extreure beneficis pels seus sistemes de vida, que en tots els casos són de capitalisme. Però ja és sabut, que els capitalistes rivalitzen entre ells, i arribat el cas, també es fan la guerra. Així, els Estats Units amenaça a Rússia i la Xina. I aquestes dues, responen amb aliances per a respondre amb les seves mateixes armes als Estats Units i als seus aliats. I en aquest sentit, tots ells, duen a terme un reforçament de les capacitats militars de les seves potències, convertint les seves forces armades en un bastió ofensiu i defensiu (tots dos alhora) enfront la resta de potències amb les que rivalitzen pel control de recursos i mercats.

És a dir, hi ha un militarisme creixent entre les grans potències que amenaça la supervivència humana al planeta.

Però l’amenaça del canvi climàtic i la competició pel control dels recursos, aigua, minerals, hidrocarburs, terres cultivables, també està emparentat directament amb el militarisme de les grans potències. Perquè cal no oblidar que, pel control d’aquests recursos, o per a mantenir els efectes secundaris del canvi climàtic, sequeres, falta d’aigua, augment del nivell del mar, es derivaran conflictes interns a  molts països, i al seu torn, massives migracions cap als països més rics. Aquests països ja es troben en alerta, i entre els perills per a la seva seguretat, tal com es diu a documents oficials, fan constar el canvi climàtic, les sequeres, les pandèmies i les migracions, i arbitren com a resposta, l’enfortiment de les seves fronteres, amb més presència de forces policials i militars. Aquí tenim la proliferació de murs, policies frontereres i especialment les forces armades militars patrullant per terra, mar i aire.

Per tant, s’estan militaritzant les respostes entre els països enriquits, que competeixen pel control de l’hegemonia mundial. I alhora, militaritzen les causes que el seu model econòmic provoca sobre els països empobrits.

Això ho podem denominar com ecofeixisme, doncs pot convertir en norma de govern als països enriquits, l’autoritarisme, la retallada de libertats i la intolerància, especialment cap als diferents, és a dir, les persones migrants. Tot això per a conservar un estil de vida a costa de la majoria empobrida de la població mundial. Un ecofexisme que necessitarà d’un militarisme cada vegada més bel·ligerant per a mantenir els privilegis de les elits que avui governen el món.

Si no posem remei, el món orwel·lià el tindrem aquí.