El meu programa electoral municipal

Tica Font. Centre Delàs d’Estudis per la Pau

No sóc candidata electoral, però tinc propostes per encarar el repte de convivència entre ciutadans/veïns que comparteixo amb tot aquell que vulgui que les parlem o defensem.

Pacifiquem la política

Cada partit, com és natural, ha de fer èmfasi en les seves propostes i posar en relleu les diferències programàtiques amb els altres partits. Però des de fa molt temps els representants polítics estan de brega permanent, elevant el to de veu, fent servir un to crispat, insultant els adversaris i utilitzant informació falsa per atacar el seu oponent.

Els ciutadans necessitem que els polítics es comportin en públic de manera educada, que mostrin respecte per les propostes dels contraris. No és necessari desqualificar l’oponent per mostrar on radica la diferència de la seva proposta. Els debats entre partits semblen realities de bregues, més encaminats a mostrar qui és més dur i més intransigent que no a ajudar els ciutadans a descobrir els matisos que aporta cada formació política.

Ens mostren una imatge de la política com a confrontació i no com a construcció. El fet de la divisió de vot entre diversos partits ha de conduir a mostrar els matisos que aporta cada partit als problemes que tenim els ciutadans.

Desmercantilizar la ciutat

Són els poders econòmics, financers i els fons d’especulació immobiliària els que acaben decidint l’urbanisme de la ciutat, els que distribueixen l’espai urbà, mitjançant determinades intervencions urbanístiques disfressades de bones intencions. Convertir el centre històric en espai turístic i comercial, desallotjant els veïns i destruint el teixit social. Determinant les zones d’oci nocturn, les zones culturals per al teatre, museus, cinemes o altres activitats. Aquesta mercantilització de l’espai urbà provoca fenòmens d’expulsió, d’exclusió, d’assetjament i de control sobre els ciutadans. Construint una ciutat polaritzada en el seu espai, on cada barri o districte mostra un nivell de renda econòmica diferent, un nivell educatiu, un estat de salut física o mental diferent o una esperança de vida diferent.

La Ciutat sempre ha escenificat conflictes de tota mena, ella en si mateixa és un entramat de contradiccions i font de conflictivitat. El repte de ser els governants de la ciutat radica en com gestionar aquests conflictes i en quins interessos es prioritzaran: els mercantils o els dels ciutadans? El sou mínim interprofessional s’ha augmentat a 900 €/al mes (amb les consegüents protestes del PP i Cs), el preu del lloguer d’un pis a Barcelona ronda el més barat 680€ i el preu mitjà els 950€. Amb aquests salaris no es pot viure i els serveis socials no tenen suficients recursos per compensar amb alguns ajuts a les famílies que no arriben a fi de mes.

Vivim en el segle de la diversitat. Cal construir convivència

Les nostres ciutats són gresols d’identitats diverses amb múltiples llengües, tradicions culturals diferents, pràctiques religioses diferents. Les dones ocupen un lloc destacat, lluitant contra la discriminació, la desigualtat o la violència que pateixen simplement per ser dones. Els diversos col·lectius LGTBI revindiquen ser acceptats i reconeguts amb la seva diferència. El segle XXI representa la demanda de ser reconegut per la resta de la societat amb la seva pròpia identitat, representa el segle de la diversitat i per tant el trencament de l’homogeneïtat.

Qualsevol projecte polític que vulgui governar la ciutat ha d’adoptar mesures per protegir a les persones que pateixen el racisme, la xenofòbia, intolerància religiosa o sexual. Necessitem que els polítics de tots els partits ajudin a promoure el respecte interpersonal i a l’acceptació de les diferències i la pluralitat. Necessitem que els liders polítics no atiïn la por a la diferència per guanyar votants.

Com he dit no sóc candidata a les eleccions, però em comprometo a treballar per a que la ciutat sigui més inclusiva i puguem tots conviure en ella pacíficament.