22 Maig, 202022 Maig, 2020

Pere Ortega, Centre Delàs d'Estudis per la Pau

L'arribada de la pandèmia de la Covid-19 ha impedit que el Govern de l'Estat presentés el pressupost d'aquest any 2020, i ha obligat a prorrogar el del 2019, que al seu torn estava prorrogat del 2018, un pressupost que havia estat aprovat durant el Govern de Mariano Rajoy. Un pressupost que prové doncs de l'etapa de l'austericidi al qual va ser sotmesa la població espanyola per part del Govern del Partit Popular.

Un pressupost del Ministeri de Defensa que en el 2018 havia tingut un augment d'un 10,5% respecte l'any anterior, el 2017. Un increment que en dos aspectes clau era avantatjós per Defensa: en inversions militars i I+D militar. Les inversions en Defensa havien augmentat un 25%, en haver aconseguit la substancial xifra de 3.696 milions; i la I+D militar pel desenvolupament de noves armes, amb un percentatge encara més alt d'un 47%, arribant als 678,7 milions. Llavors, les pròrrogues del pressupost de Defensa en el 2019 i 2020, amb un pressupost final de 10.199 milions, no ha representat una pèrdua de capacitats per a les FAS, perquè partia d'una situació molt favorable per abordar els seus objectius, especialment les destinades a les adquisicions d'armament.

Un pressupost del Ministeri de Defensa al qual, a més, cal sumar, tal com aconsella l'OTAN als països membres, totes aquelles despeses que, encara que són militars, no s'inclouen als crèdits de Defensa: les classes passives dels militars en servei, en la reserva o pensionistes; la mútua militar; la Guàrdia Civil, cos paramilitar perquè es regeix per l'ordenança militar; les aportacions a organismes militars internacionals com l'OTAN; els crèdits en I+D que es destinen a la producció de nous armaments i que procedeixen del Ministeri d'Indústria. A més, cal afegir els interessos del deute públic corresponents a Defensa, perquè si el Govern endeuta l'Estat per adquirir armes, instal·lacions i infraestructures, la part proporcional que corresponen a Defensa també s'ha d'afegir; finalment, la desviació entre el pressupost inicial aprovat i el pressupost final liquidat en finalitzar l'exercici, que en l'últim any de 2019 va ser de 930 milions.

Llavors, sumant totes les partides indicades, la proposta de despesa militar per  aquest any 2020 arriba als 20.014 milions d'euros. És a dir, gairebé el doble, un 96% superior al del Ministeri de Defensa.

El més significatiu de la despesa militar d'enguany, a la qual ha de fer front el Govern de coalició d'Unides Podem/PSOE, és l'aprovació d'inversions en armes del Consell de Ministres del 14/12/2018 del Govern anterior del PSOE de set nous Programes Especials d'Armes (PEA) per un import de 12.991 milions que s'havien de fabricar entre els anys 2019 i 2032:

• Cinc fragates F-110, per un import de 4.325 M€;
• 248 blindats 8x8 Dragón, d'un cost de 2.100 M€;

• Actualització de l'avió F-2000 amb una aportació de 906 M€;
• 1.172 M€ pel submarí S-80, per solucionar els defectes d'enginyeria que impedien que surés;
• 1.381 M€ pels helicòpters militars NH-90;
• 819 M€ per modernitzar els helicòpters Chinook;
• i 1.397 M€ per a tres satèl·lits de comunicació militar.

En conclusió, el pressupost de Defensa d'aquest any 2020 malgrat estar prorrogat des del 2018 està àmpliament dotat de recursos per seguir amb el desenvolupament i adquisició de noves armes tal com havia programat el Partit Popular en el 2018 i que després el nou Govern del PSOE va ratificar.

Aquest és el repte que ha d'afrontar Unides Podem com a soci de Govern del PSOE, acceptar aquest malbaratament en armaments o oposar-se a ells en uns moments en els quals l'arribada de la pandèmia de la Covid-19 ha obert una enorme crisi econòmica i ha posat de manifest les mancances de la sanitat pública, víctima, al costat dels altres serveis propis de l'Estat del benestar a Espanya, de les retallades a les quals va ser sotmès després de l'arribada de la crisi del 2008.

Ara, amb la pandèmia, apareix una nova crisi que serà també d'enorme magnitud, que farà necessaris quantiosos recursos públics d'ajudes perquè la població pugui superar la pèrdua d'ocupació i reactivar l'economia productiva. Això ve al cas per denunciar la ingent despesa militar existent avui a Espanya aquí explicada. Si aquesta enorme despesa militar de més de 20.000 milions anuals destinada a proporcionar seguretat, segons ho entenen els governs que s'han alternat al capdavant de l'Estat, es destinés a seguretat humana, és a dir, a aquells àmbits que les persones perceben com a necessaris pel seu desenvolupament  -salut, serveis socials, ocupació, habitatge, educació- de ben segur proporcionarien una major seguretat i benestar a la població.