Cròniques insubmises

El forat negre del Pressupost de Defensa

El forat negre del Pressupost de Defensa

La ministra de Defensa, Margarita Robles, en intervenció al Ple del Congrés dels Diputats. Kiko Huesca / EFE 

Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

El Congrés de Diputats ha aprovat per àmplia majoria el Pressupost de l'Estat per a l'any 2021. Un pressupost expansionista que arriba als 550.486 milions d'euros, un 19,4% més que el prorrogat en el 2020, i de tall progressista (keynesià) perquè en la seva major part va destinat a fer front a la crisi originada per la pandèmia de la Covid-19, amb partides destinades a l'increment de la despesa social i les inversions públiques, i així promoure el consum i generar ocupació.

Però no tot són bones notícies, perquè el pressupost també té espais en els quals hi ha crèdits que resulten engolits en un forat negre on el progressisme desapareix. El més significatiu és el pressupost del Ministeri de Defensa, que si es tenen en compte les partides repartides per altres ministeris, d'acord amb el que aconsellen organismes com el SIPRI o l'OTAN, s'assoleix un increment del 10,3% i puja a 21.623 milions d'euros, la qual cosa suposa un 1,8% del PIB espanyol. Això significa que diàriament Espanya gasta 59 milions en Defensa.

Entre aquestes despeses militars es troba el que considerem com un engany al Congrés de Diputats i a l'opinió pública. És la diferència que hi ha entre el pressupost inicial aprovat a l'inici de l'exercici i la despesa liquidada en finalitzar l'any, i que aquest any 2020 serà de 933 milions, segons assenyala la liquidació provisional del 2020. Engany, perquè bona part d'aquests diners, 728 milions, són ampliacions de crèdit per sufragar les missions militars en l'exterior, partida que està infravalorada en el pressupost de Defensa i que durant l'exercici cal suplementar. Una fórmula per  amagar la despesa real d'aquestes missions en l'exterior que aquest any de 2020 arribarà a 1.180 milions d'euros.

L'increment en la despesa militar del pròxim any 2021 es dedica sobre tot a les inversions en els nous Programes Especials d'Armaments, que aquest Govern acaba d'edulcorar amb el nom de 'Programes Especials de Modernització', substituint "Armaments" per "Modernització".  Aprovats en part pel Govern de Mariano Rajoy del Partit Popular, modificats i ampliats posteriorment pel Govern de Pedro Sánchez del PSOE el 14/12/2018, quan aquest governava en solitari abans de la seva coalició amb Unides-Podem i que ha assolit la colossal xifra de 13.736 milions, que són els causants de l'augment del pressupost de Defensa de 2021.

Unes inversions en armaments que augmenten en un 30,2% respecte l'any 2020, i que sumen un total de 3.942 milions per a l'adquisició de material militar, infraestructures, instal·lacions, armes i diverses inversions militars, així com els 861 milions en R+D militar, que representa un 20,4% del total de les inversions de l'Estat central.

R+D militar repartida en dos programes, el de "Recerca i estudis de les Forces Armades" del Ministeri de Defensa, de 184 milions d'euros, i el programa de "Suport a la innovació tecnològica en el sector de la Defensa", del Ministeri d'Indústria, que té una assignació de 676 milions, destinats a les empreses militars a base de crèdits a interés zero per desenvolupar els PEA. Un programa de R+D militar que creix  en un espectacular 44,7%.

Un pressupost militar molt negatiu, per allò que hem repetit en moltes de les nostres nombroses investigacions, i és que la despesa i les inversions militars no contribueixen al desenvolupament de l'economia i per contra l'obstaculitzen, perquè les armes no són béns productius que circulin pel mercat i això les impedeix tenir un valor social. A més, comporten inflació, perquè l'Estat quan compra armaments i du a terme inversions militars s'endeuta, i per això aquestes inversions són menys productives que les destinades a l'economia civil, la real, que sí contribueix a crear més ocupació que en la indústria militar.

És un Govern que es presenta com d'esquerres però no és capaç d'enfrontar-se a la realitat de la geopolítica mundial i de fer-se càrrec de la reconversió de les forces armades cap a cossos que tinguin en la seguretat humana i la cura de les persones la seva principal funció. Al contrari, segueix amb missions de dissuasió al servei dels interessos del capitalisme transnacional del mal anomenat Occident, amb el qual es pretén perpetuar el model d'espoli de recursos dels països del Sud global mentre s'enforteixen les seves fronteres amb murs i exèrcits enfront dels desheretats del sistema per ells creat.

Más Noticias