Altrament

'O kalé'

Si volen sobre l’aeroport Charles de Gaulle de París en un dia clar, veuran sense gaires problemes les caravanes dels româ (els romanís) expulsats cap a final d’any de França aparcades en cercle esperant ser destruïdes. Suposo que, tal com tem el Govern francès, els seus propietaris intentaran tornar i recuperar-les, i per això les destrueixen.
Sembla estrany com algunes societats poden viure impassibles davant el tracte denigrant i inhumà a algunes ètnies, grups, col·lectius o pobles. Malgrat episodis deplorables i condemnables de la història i la memòria més recent, resulta que ara vivim l’expulsió dels româ amb la mateixa impassibilitat, per no fer referència directa a com la viuen els francesos, el 80% dels quals hi estan d’acord.
Aquest poble, que va abandonar l’Índia abans del segle X i que avui té 12 milions de persones que viuen a la Unió Europea i un milió i mig repartits en altres zones del món, ha sabut desenvolupar un fort sentiment de pertinença i respecte a les societats locals amb les quals ha conviscut i al mateix temps una forta identitat diferenciada.

Els o kalé, sinti, manush, rom o româ no tenen territori ni en reclamen, i això els converteix en l’únic grup ètnic del planeta amb aquesta característica. El seu denominador comú és més cultural que biològic, parlen una llengua amb un tronc comú i més de 60 varietats dialectals.
Hongria, amb la presidència europea de torn, tenia un gran repte, ja que els româ representen un 5% de la seva població. Aquests dies veiem com l’extrema dreta del país s’acarnissa amb ells sense que el Govern i la societat civil ho impedeixin o facin cap declaració de condemna. Mentre els neonazis desfilen i s’entrenen militarment, els gitanos són evacuats a centres d’acollida de Budapest o fugen i demanen asil als Estats Units o al Canadà.
Aquest és un de tants problemes que Europa viu com una amenaça i no sap resoldre, quan molt probablement la seva integració social, educativa i sanitària seria una gran inversió per al continent. El tema de les milícies d’ultradreta que es fan fortes és una altra qüestió que mereix una reflexió a part.

Más Noticias