Altrament

Poder i corrupció

Aquest final de curs vivim dues realitats interessants i d’alguna manera inèdites: d’una banda, el fenomen dels indignats, que no és més que la presa de consciència de la societat civil davant d’una determinada manera d’entendre la política, la democràcia i l’ofici de polític, i, de l’altra, l’exemplificació del que d’una manera clara i directa intentaven comunicar amb més o menys fortuna els indignats, és a dir, l’escàndol Murdoch i com ha esquitxat la política i els polítics britànics.
És una llàstima, perquè el canvi necessari en la política hauria de venir d’una reflexió sòlida més que de la pressió d’escàndols de corrupció entorn de les elits de poder, però la història ens demostra que els grans canvis, malauradament, responen més a situacions d’escàndol que a decisions preses amb arguments raonats.
El tema és que l’afer Murdoch ens mostra la crua veritat sobre una certa classe política i sobre el que anomenem democràcia. Hauríem d’analitzar a fons els estranys lligams entre polítics, policia i mitjans de comunicació. I no ens enganyem. No es tracta només d’actuacions de premsa groga. News of the World era un diari de News International, filial britànica de News Corporation, cosí germà de The Times, pertanyent a Times Newspapers Limited, companyia subsidiària, també, de News Corporation.
Després de la crisi dels bancs i de l’escàndol de les despeses dels diputats, aquesta tercera crisi britànica implica la BBC i diversos ministres. Per exemple, el ministre d’Educació encara ha d’explicar per què cobra 6.000 euros al mes per la seva columna a The Times, i l’alcalde de Londres els 300.000 euros a l’any per escriure per al grup rival de Murdoch, el Telegraph.
Governs, polítics, periodistes i magnats multimèdia ens governen utilitzant la por, venent-nos guerres i mentides. Perquè, no ens enganyem, el senyor Aznar en el triumvirat de les Açores és poc més que una anècdota. Qui era realment el tercer a la foto era Murdoch, que va utilitzar les seves 130 capçaleres per fer por amb les armes de destrucció massiva.
Espero que els polítics íntegres, que n’hi ha, siguin els primers a denunciar això que no és política. És corrupció.