Altrament

La foça de la voluntat indomable

Imma Tubella

Quan aquests dies em demanen valorar la sentència de l’Estatut i opinar sobre si em sembla molt o poc el percentatge d’articles declarats inconstitucionals, sempre responc el mateix: el que per mi és extremament greu, gravíssim, és l’acte d’agressió que s’ha fet a la democràcia. I això va més enllà i és molt més profund que l’Estatut en si, que des del meu punt de vista ja estava prou malmès abans de passar pel Tribunal Constitucional. En moments de desafecció de les institucions, de la política i dels polítics, no ens podem permetre que la democràcia també es pugui posar en dubte.
Com és possible que l’Estatut d’autonomia de Catalunya, norma institucional bàsica, resultat del consens de les forces polítiques representades en la ponència que el va redactar, aprovat pel Parlament de Catalunya i pel Congrés espanyol i finalment referendat pel poble de Catalunya, pugui ser sotmès al criteri d’una institució amb una composició discutida i discutible?

Si permetem que aquest fet passi sense cap mena de conseqüència i sense una reacció massiva dels ciutadans i ciutadanes del nostre país, obrirem les portes a moments de gran desestabilització, i d’alguna manera tornarem a temps predemocràtics. Els nostres polítics haurien de posar-se al nivell de la societat civil i dir prou perquè, com va dir Gandhi, que tinc al cap mentre escric aquestes paraules, la veritable força no és la física, sinó la que ve d’una voluntat indomable.
Ha arribat l’hora de la veritat. Espero que aquesta tarda es faci visible la voluntat del poble de Catalunya i que aquesta voluntat sigui respectada. Si no hi ha respecte, tornem a Gandhi: el que és vàlid per als individus és vàlid per a les nacions.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias