Altrament

Alguns efectes postvacances

Recordo que, quan anava a escola, a cada tornada de vacances ens feien fer una redacció sobre el que havíem fet. A mi, que sempre he estat una estudiant aplicada, m’agradava molt l’exercici. Primer perquè m’agrada escriure i segon perquè em permetia ordenar i reviure, d’alguna manera, aquells tres mesos que sempre he recordat com uns dels períodes més feliços de la meva vida. Segurament, entre el que realment havia viscut i el relat que construïa hi havia una mica d’imaginació, però ja se sap: construir-se el propi relat forma part de la construcció d’un mateix, de la pròpia identitat.
Per què els explico això? No es preocupin, ni he tingut tres mesos de vacances ni els avorriré amb les batalletes dels dies que n’he gaudit; això sí, em sento amb l’obligació d’explicar-los la darrera setmana, perquè estic segura que comparteixo experiències amb molts de vostès encara que no ho sàpiguen. I no és que siguin distrets; són com jo, que ens pensem que vivim en una societat que funciona i que quan decideixes, per exemple, donar-te de baixa d’una companyia d’assegurances, d’aigua, de llum, de telèfon o similar, segueixes les instruccions religiosament i ja està. Doncs no. Vagin amb compte, perquè un dia els poden tallar un servei, de sobte, per manca de pagament del mateix servei d’una casa on fa anys que no hi viuen i del qual s’havien donat de baixa degudament; o perquè miren de demostrar que els passen factures d’un número de telèfon que no és el seu; o perquè reben de sobte l’avís de venciment d’una pòlissa que fa anys que no pagaven –i que també havien donat de baixa degudament– perquè corresponia a un vehicle o a un immoble que ja no existeix.
En fi, que les vacances bé, excepte que la darrera setmana l’he passat barallant-me amb tota mena d’interlocutors deslocalitzats amb accent peruà, colombià o equatorià, tan educats com impassibles, que comencen la conversa dient que faran el que puguin per trobar una solució als teus problemes però que després no fan res de res. Compte!
Estem immersos en una crisi financera, en una crisi de la democràcia i també, siguem realistes, en una crisi del funcionament quotidià.