Altrament

Activisme digital

L’activisme digital no és cap anècdota, és l’esperança de milions de persones que viuen en règims autoritaris i, en darrer terme, és la llibertat d’expressió en l’estat més pur. L’Iran està a punt de condemnar a morir penjat un bloguer detingut des de l’any 2008. Per què? No solament perquè es permetia expressar lliurement la seva opinió contrària al règim, sinó també perquè va desenvolupar una sèrie d’eines a internet que van permetre a milers d’altres també fer-ho.
L’activisme ciutadà en línia és eficient i difícil de controlar. Sempre hi ha accidents, com el cas de Hoder, el jove iranià, però a la Xina, per exemple, malgrat l’exèrcit de censors que el règim ha col·locat a internet –una autèntica força policíaca que s’anomena Gran Escut Daurat, versió digital de la Gran Muralla, que raneja amb les cinquanta mil persones que ajudades per robots de cerca pentinen la xarxa per detectar dissidències–, la societat civil ha pres el poder, especialment els joves, utilitzant blogs, però molt especialment Twitter o la seva versió xinesa, el Fanfou.

L’ocell blau s’ha convertit en un símbol de llibertat i va desenvolupant un nou llenguatge amb ideogrames inventats i altres astúcies per burlar el control dels robots i policies en forma d’avatar. Per exemple, Tiananmen s’escriu #8964,.
Expressions com "Ells tenen les armes, nosaltres tenim els twits" són normals a les xarxes socials xineses. A més, cent quaranta ideo­grames permeten molt marge d’expressió, el triple que en català o anglès. Ja no es tracta de simple periodisme ciutadà; es tracta de micropolítica, microactivisme, micropoder, o –per què no?– microrevolució, però una microrevolució en xarxa, que la converteix en extraordinàriament forta i potent.

Más Noticias