Altrament

Okupes i antisistema

Sigui dit d’entrada que penso que, en una societat democràtica amb múltiples finestres de diàleg, el vandalisme és una postura que no té cap mena de justificació. En realitat, el vandalisme no té mai justificació, però tinc una edat que no em permet oblidar que en règims totalitaris sovint són inevitables explosions que molt ràpidament es qualifiquen de vandàliques.
Dit això, aquests dies, arran dels actes de violència al carrer protagonitzats per grups minoritaris, he observat que els mitjans de comunicació en general, els opinadors i bona part de la classe política han tendit a generalitzar i a criminalitzar un moviment social com el dels okupes, que ens agradi o no és present a la nostra societat i no és homogeni, sinó que té nombroses branques. Dir okupes i antisistema per qualificar els protagonistes dels fets del 29-S podria ser l’equivalent a parlar de rojos o de comunistes en temps de la dictadura. Rojos n’hi havia de moltes classes i pel franquisme els democristians i els socialdemòcrates eren comunistes.

Afirmo, doncs, una altra vegada que des del meu punt de vista són condemnables els actes vandàlics essencialment perquè el vandalisme no és democràtic. Però afirmo també que una societat democràtica madura no hauria d’ignorar, amagar o negar el diàleg amb grups que presenten propostes alternatives als problemes socials, propostes que sovint són més innovadores i creatives que les que es presenten des del poder establert.
Així doncs, no hauríem d’oblidar que ni tots els moviments alternatius són antisistema (la qual cosa no vol dir que no el contestin), ni tots els grups antisistema són vio­lents. Però tenim un problema: el vandalisme és plàstic i la pau i el civisme no. No ens confonguem, i sobretot, no generem confusió!

Más Noticias