Altrament

Sota el volcà

Sovint pensem que vivim en una època en què tot és possible, que tot ho tenim sota control i que res se’ns resisteix, excepte la mort... i encara. Però, de sobte, un volcà entra en erupció i en pocs minuts el nostre món es paralitza i el que hem construït queda mig esborrat per una pluja de cendres.
Els pocs indígenes que queden de cultures mil·lenàries acostumen a llegir aquestes manifestacions de la natura com a avisos per despertar-nos de l’arrogància de pensar-nos el centre del món i li ofereixen tot tipus de regals per fer-li entendre que han entès la lliçó. Però nosaltres, fins que no ens trobem al mig d’un caos que no entenem i que ens sembla impossible, no pensem que potser hauríem pogut fer les coses d’altra manera.

Potser ha arribat el moment de plantejar-nos si no seria conve­nient que comencéssim a pensar altrament, que ens adonéssim que el curt termini dóna vots i compensacions immediates, però en la majoria de casos, a còpia de destruir el futur. Les empreses i les institucions fan plans estratègics per aconseguir mirar l’horitzó per sobre de qualsevol problema del dia a dia, en què plantegen una visió i una missió i identifiquen reptes i oportunitats. Aquests plans no són simples fulls de ruta, i es van canviant i adequant als temps i als contextos o simplement es desen en un calaix, perquè ja han acomplert la seva missió més important.
Per què els pobles no poden fer el mateix? O, millor encara, per què nosaltres com a nació no podem fer el mateix? Quin pla han treballat els nostres dirigents durant aquests darrers anys? Els que ho han fet, per exemple els EUA quan planificaven la independència, han aconseguit mantenir un diàleg constructiu i creatiu sobre el seu futur que ha generat passions i somnis. I somiar és gratis.

Más Noticias