Altrament

Cultura del risc i de l'esforç

Dimecres, un programa de televisió donava unes estadístiques obtingudes per mitjà d’una mostra representativa de població que deien que el 87% dels catalans i catalanes optarien per una feina de mil euros abans que per un subsidi de la mateixa quantitat. La veritat és que vaig tenir una sorpresa agradable, perquè la meva impressió, sortosament equivocada, era que la cultura del subsidi havia arrelat més a Catalunya i que ens podríem anar acostant de manera perillosa al que a l’Amèrica Llatina s’anomena la "cultura del vivo", que es fonamenta en l’antítesi del que sempre hem conreat com a país, és a dir, l’emprenedoria, el risc, la responsabilitat i el valor de la feina ben feta.
Això és una molt bona notícia i demostra una vegada més que la nostra societat és una societat madura i responsable, més que algunes polítiques que es manifesten de manera perillosa quan arriben èpoques electorals.

Els joves, per exemple, necessiten molt més una política de beques o un fons de capital de risc per poder dur a terme els seus projectes que un subsidi que els acostumi a un tipus de cultura de què sempre ens havien
allunyat. Entenc els subsidis per viure mentre es passa per moments de dificultats, però de cap manera entenc l’actitud de viure dels subsidis, i menys encara si, com a ganga, es poden arrodonir amb certes dosis d’economia submergida.
Ens hem d’acostumar a demanar comptes a l’Estat sobre les seves inversions, sobre els seus deutes. Hem de reclamar el que és nostre, però ho hem de fer des d’un projecte de país que valora la cultura del risc i de l’esforç, que dóna suport al fet de ser emprenedor i que valora, per sobre de tot, la seva dignitat.

Más Noticias