Altrament

Una petita prosperitat

Quan llegeixin aquest article jo encara seré a l’Àfrica subsahariana, encara seré al continent en transició. Fa deu anys que hi vinc amb una certa regularitat i puc dir que l’emergència d’una classe mitjana solvent és una realitat fàcilment perceptible: més de cent milions de consumidors que gasten centenars de milions d’euros a l’any i que comencen a despertar l’interès de les multinacionals del Primer Món, tot i que la Xina i l’Índia fa temps que s’hi han instal·lat. Nike, Zara, Sony, Timberland, per citar-ne unes quantes, comencen a formar part del paisatge urbà.
La realitat és que més de la meitat de la població viu amb un dòlar al dia; el 25% viu amb dos; el 10% en gasta quatre, i l’altre 15% té una capacitat adquisitiva de quasi deu dòlars diaris. Aquests darrers, que són uns 95 milions de persones, són la classe mitjana emergent que gaudeix del que aquí s’anomena "una petita prosperitat" i és l’esperança d’Àfrica. Es tracta de persones que fan diferents feines, la majoria per compte propi, i que, gràcies al seu esperit emprenedor, han sortit del que anomenen "la gran misèria".

Els seus guanys els inverteixen en un allotjament digne, alimentació i molt especialment educació. El creixement de l’ensenyament secundari i superior és tan gran que les institucions educatives no poden respondre a la demanda.
Àfrica ha de cicatritzar encara moltes ferides, algunes de terribles, i els antics poders colonials haurien de fer un acte de contrició que encara no han fet, entre altres coses perquè també haurien de donar explicacions de la seva actuació en esdeveniments recents com ara el cruel genocidi de Ruanda.
De tota manera, sembla que finalment Àfrica se’n sortirà, i això és una notícia excel·lent.

Más Noticias