Altrament

Sobirania

Fa alguns dies em van anunciar que em telefonarien d’un mitjà de comunicació perquè donés la meva opinió d’una possible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Vist tot el que ha passat, massa vegades em pregunto si ha valgut la pena emprendre aquesta empresa desgastadora i estèril de reformar un Estatut i esperar que algú que mai no ha volgut entendre’t ni acceptar com ets aprovi el que proposes.
Jo hauria invertit tot el temps que es va esmerçar en les llargues discussions per consensuar el que volíem i per autoreprimir-nos –avançant-nos al que faria després el Congrés dels Diputats, el Senat espanyol i finalment el Tribunal Constitucional– a trobar escletxes de sobirania i aprofitar-les.

No vam demanar permís a ningú, per posar un exemple, per construir uns mitjans de comunicació nacionals, tot i que, fidels a la nostra manera de ser, ja els vam pensar com a tercers canals, no fos cas que algú es molestés. Els bascos, en canvi, fet i fet, els van pensar com a quart canal, de manera sobirana, i que jo sàpiga ningú no els ha clausurat.
Dit això, em sembla que el que passa amb el Tribunal Constitucional espanyol és una gravíssima manca de respecte a la democràcia i a la voluntat del poble de Catalunya, que va votar a favor d’aquest Estatut –repeteixo– autocensurat, i que, per dignitat, hauríem de plantar cara i dir prou.
Altrament, serà molt difícil fer-nos respectar en qualsevol altre tema. I el més greu és que, si no ens respectessin, aquesta vegada tindrien raó: se’ns podria trepitjar impunement perquè la prudència ens faria traïdors.

Más Noticias