Altrament

Nkosi sikelel' iAfrika

La UOC ha investit doctora honoris causa Brenda Gourley, fins fa poc rectora de l’Open University, la universitat a distància del Regne Unit, que ha construït el seu prestigi demostrant que altres maneres de fer són possibles. També va ser la primera rectora dona de Sud-àfrica a mitjan anys noranta. Gourley va ser protagonista de la cruel i profunda ferida que l’apartheid va provocar al país, el va combatre, va treballar molt a prop de Nelson Mandela i no va tenir cap problema per demanar perdó públicament i en nom de la Universitat de Kwazulu-Natal, que dirigia, pels errors del passat. Hi ha pobles que es curen les ferides amb l’oblit i n’hi ha que ho fan perdonant i reconciliant-se. En tot cas, el futur decidirà quin material de construcció és més sòlid, si el de la memòria o el de l’oblit.

Aquí, sovint es parla dels honoris causa quan els protagonistes són celebritats, i és més difícil que se’n parli quan són membres de la comunitat científica. La Brenda pertany al darrer grup, però mereix que se’n parli, perquè el seu nom és sinònim de global, obert, acció, passió, compromís, transformació, justícia social i dignitat de la persona, valors que admiro i que intento, en la mesura que puc, imitar, perquè estic segura que totes dues compartim el pensament de Mandela quan afirma que "l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món". I crec que ella també estaria d’acord a afegir que l’educació impulsada per les TIC multiplica el poder de l’arma i, per tant, les possibilitats de transformació. La Brenda s’ha emocionat i ens ha emocionat, com també el cant de Nkosi sikelel’ iAfrika (Déu beneeixi Àfrica), himne nacional de la República de Sud-àfrica, per part del grup Green Duo, i d’alguna manera ens ha donat forces per continuar defensant la nostra diferència.

Más Noticias