Altrament

Fabricant el consentiment

El meu admirat Robert Fisk, en la seva columna de dilluns passat en aquest mateix diari, parlava de la veritat oculta de la propaganda israeliana, extrapolable a la veritat oculta de la propaganda de qualsevol tipus.
A les seves reflexions jo voldria afegir-hi algunes anotacions sobre l’objectiu final de la propaganda, o el que Noam Chomsky anomena "la fabricació del consens", un consens que intenta imposar un punt de vista únic i que condemna tot pensament divergent; un consens que es transforma en consentiment en favor de les idees de qui el propugna. La propaganda que enganya, distorsiona i pretén utilitzar l’opinió pública en benefici propi és condemnable. També ho és la fabricació del consentiment tan eficaç quan té el suport dels mitjans de comunicació de massa per transformar aquesta propaganda en raó única i raó absoluta. I també ho és, no ho oblidem, el silenci dels qui voldrien denunciar-ho i no ho fan.

Malauradament, Robert Fisk és una excepció, i hauria de ser la norma. És capaç de denunciar l’Estat d’Israel, però també és capaç de denunciar el moviment integrista palestí de Hamàs i, sobretot, no generalitza, ben al contrari, no té cap problema a defensar la valentia d’alguns periodistes israelians i al mateix temps denunciar la covardia d’alguns periodistes occidentals.
En qualsevol cas, el que ara és important és no confondre l’Estat d’Israel amb els seus ciutadans, ni els somnis dels seus fundadors amb el que finalment ha acabat esdevenint. Com també és important no confondre els somnis dels palestins amb les accions d’alguns dels seus dirigents.
En definitiva, doncs, que tots els somnis són bons, si no generen malsons en els altres.

Más Noticias