Altrament

Somnis d'homogeneïtat perduda

Imma Tubella

Qui som nosaltres per jutjar altres cultures i altres maneres de viure i d’actuar? És que ens pensem que som model d’alguna cosa? Jo tinc les meves idees sobre el hijab, però penso que la darrera paraula l’ha de tenir qui el porta si actua amb llibertat.
Tinc la desagradable sensació que el problema de fons no és si la dona va coberta o no (que agradable i sorprenent que és veure tants defensors de la dona!), el problema em sembla que és la nostra pròpia inseguretat, la nostra por a la diferència. No seria ni bo ni sa que prohibir el hijab fos una manera de reafirmar-nos.

No ens hem acostumat als canvis que no tenen marxa enrere. Fa poc més de deu anys un amic em va dir que Catalunya no tornaria a ser mai més com era. En aquell moment em va sobtar i impressionar, i hi penso sovint. Vivim en un país i en una Europa multireligiosa i multicultural que encara conserva somnis d’una homogeneïtat perduda i que es resisteix a acceptar, amb alegria, que mai no tornarem a ser el que érem.
El hijab, o encara més el burca, que per nosaltres pot tenir el sentit d’una vulgar cortina de roba, per altres és signe d’afirmació i eina contra la percepció de rebuig, del nostre rebuig.
En tot cas, per mi el concepte cultura és sinònim de consensuar les diferències, i això passa per acceptar, tolerar i evolucionar conjuntament. Ángel Gabilondo ha teoritzat una fórmula més eficaç que regular i prohibir, i que no sé traduir al català: otrarse, és a dir, posar-se en el lloc d’altri. Només aplicant aquesta fórmula entendrem i serem capaços d’acceptar les raons que porten a una dona a cobrir-se o a no cobrir-se i sabrem respectar la seva llibertat perquè faci el que vulgui.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias