Altrament

Abandonament escolar

Em pensava que en temes de gènere ja ho havia sentit tot, però no; sempre hi ha alguna cosa nova. La darrera és que el fracàs escolar es deu al fet que l’educació primària està massa feminitzada. No ho diu qualsevol, ho diu un estudi: Fracàs escolar? La solució inesperada del gènere i la coeducació, del psicopedagog, mestre i xerpa espiritual (tal com ell es presenta a internet) Daniel Gabarró.
És veritat que quatre de cada cinc estudiants de magisteri d’educació primària són dones, però no sé si és tan veritat que la causa sigui que el desprestigi i les males condicions econòmiques feminitzin la professió en les etapes inicials, tal com afirmen aquests dies els mitjans de comunicació. Si fos així, i ho acceptem, seria molt trist per a les dones.

No crec de cap manera que injectar més homes en l’educació primària sigui la solució. Crida l’atenció i provoca la imaginació dels opinadors, però res més. Hi ha iniciatives al món sobre aquest tema, i les més serioses parlen d’un decalatge cultural entre infants i mestres, en cap cas de qüestions de gènere. En l’àmbit internacional hi ha una gran preocupació per l’abandonament en totes les etapes educatives, i tots els estudis apunten a aquest decalatge cultural. Mentre una gran majoria de mestres encara estan en la societat industrial, la majoria d’alumnes ja estan en la societat de la informació.
El món ha canviat i el que ha canviat més és l’accés al coneixement. Els infants de tot el món ho saben. Els mestres encara ho discuteixen i les polítiques públiques, com a màxim, es preocupen de l’equipament, que sense canvis en els models d’aprenentatge i en els currículums són una manera fàcil de gastar recursos.
Si els mestres volen tornar a ser punt de referència, cosa que les nostres societats desorientades necessiten més que mai, hauran de començar repensant el seu paper i tornant a la seva funció de mentors i prescriptors, no pas de simples dipositaris del coneixement. Avui això les màquines ho fan millor. El que no fan, per sort, és destriar el gra de la palla ni inculcar valors, i això no ho pot fer ningú millor que els mestres. Ells són els que preparen els ciutadans i ciutadanes que dirigiran el nostre futur.