Faves comptades

La temptació de la 'impolítica' i el cas Millet

Creix el rebuig a la política i, en canvi, necessitem més política. No volem politiqueria, però sí una nova política. És curiós que, com més informació tenim, més incòmodes estem davant d’uns polítics dels quals coneixem la vida i miracles gràcies a converses gravades o a lectures de llavis. De segur que molts, els menys visibles, segueixen vetllant perquè no tot sigui podrit, però la part que veiem de l’iceberg ja és massa gran. Si la política es redueix a l’enfrontament entre partits, la gran majoria de vegades ja saps què dirà cadascú. Tots diuen que ja saben quin és el problema i quina és la solució, però més aviat van tan perduts com nosaltres. Si és així, la política perd tot el seu interès, i aleshores queden només els interessos.
Un conjunt d’entitats (liderades per la FAVB) fan una col·lecta per tal de personar-se com a acusació particular en el cas Millet. Calen 6.000 euros, que és el que demana el jutge com a fiança. I la quantitat es recull en bons de 50 euros (ap.millet@coop57.coop).
La campanya expressa una voluntat social de preocupar-se pels afers públics.
La democràcia no és només un sistema de selecció d’elits ni simplement  una forma de govern. És també una actitud cívica i una forma d’entendre la societat. La gent no només podem participar en política votant. Podem fer-ho exigint transparència a les institucions, controlant el que fan i anant a la justícia si cal. L’exercici d’una desconfiança activa, com és la que representa la col·lecta, és avui més necessària que mai si no volem caure en la impolítica. La política democràtica és massa important per deixar-la només en mans dels que s’hi dediquen.