Faves comptades

Nova etapa a l'Administració pública

Fa uns dies, quan Francesc Homs va presentar el decret de pròrroga dels pressupostos de la Generalitat, va dir que el proper pressupost, per primera vegada des de la recuperació de l’autogovern ara fa 30 anys, seria inferior al de l’any anterior. Em temo que ens haurem d’anar acostumant a pressupostos decreixents. I això és una mala notícia per al funcionament habitual de les administracions públiques, acostumades a trobar els seus punts d’equilibri i de compromís en el creixement constant de les capacitats de despesa. Estem en plena reconsideració del paper dels poders públics. Tot és en discussió. I aquells que com jo pensem que segueix sent rellevant el paper dels poders públics com a garant de drets i deures, i com a responsables de certs processos de redistribució i defensa envers els més febles, haurem de ser més capaços de discutir avantatges i inconvenients de l’acció i la gestió dels poders públics. No n’hi haurà prou amb consideracions ideològiques de defensa del sector públic per ben­intencionades que siguin. També els que afirmen sense embuts que tot ho fan millor les empreses hauran d’anar-ho demostrant, més enllà de parlar de costos. Ens cal acompanyar el debat necessari sobre valors, amb avaluacions i anàlisis dels efectes i dels processos, per poder argumentar en un sentit o en l’altre. No és el mateix ni és políticament indiferent que un servei de naturalesa pública sigui gestionat per una empresa convencional, per una cooperativa, per una entitat o directament per un servei públic integrat per empleats públics. Però tampoc és cert que només se’n pugui garantir la qualitat i el bon funcionament des d’una d’aquestes opcions.

Más Noticias